Degut al creixement de l'església i a la
petitesa del local, es va començar a parlar de la compra d'un terreny per
a edificar un temple de propietat.
Un primer pas va ser crear un fons, amb
les aportacions que setmanalment els germans destinaven i així es va
començar a buscar terrenys que poguessin interessar. Quan es va recollir
una certa quantitat, va sortir l'oportunitat de l'adquisició d'un terreny,
però en assabentar-se els propietaris que era per a construir-hi un temple
evangèlic, van trencar el compromís firmat. Després d'algun altre intent
infructuós, i gràcies a Deu, s'aconseguiren els terrenys del local actual,
situat al carrer de Domènec i Muntaner 40 (avui conegut per Gran Via).
Solucionat el problema del terreny
existia el de l'edificació, ja que no hi havien diners. La Missió Baptista
tenia un fons per a l'ajuda a les esglésies damnificades a causa de la
guerra, i va col·laborar amb 250.000 pessetes, però el cost del local era
d'unes 400.000 pessetes. La resta va caure sobre la responsabilitat de la
pròpia comunitat. (24)
Fotografia del nou temple durant la
seva construcció.
En aquests moments deixa de ser pastor
en Ventura Reginaldo, i, interinament, pren possessió del càrrec John D.
Hughey, missioner americà acabat d'arribar. Això passava a finals de 1947,
en plena construcció de l'edifici. Sobre els membres hi
havia una forta pressió, per tal de poder atendre l'enorme despesa que
representava la construcció d'un local de grans dimensions. Es fan
col·lectes especials, ofrenes, donatius i quotes fixes; tothom s'hi dóna
generosament per a poder pagar tots els compromisos, i, per fi, el 19 de
març de 1948, el nou temple és inaugurat amb tota solemnitat. "El Eco"
d'aquells dies es va fer ressò de tan magne esdeveniment i així ens ho
explica:
"El dia 19 de març va tenir lloc a
Sabadell la inauguració del magnífic temple que amb tan anhel, venia
esperant l'església baptista d'aquesta ciutat. A les quatre de la tarda es
van obrir les portes i una gentada va envair l'ampli edifici... a dos
quarts de cinc va donar començament el culte el reverend John D. Hughey...
van participar donant el seu missatge, el Sr. Almudèvar, antic pastor de
Sabadell, Samuel Vila de Terrassa, Pere Bonet, de Barcelona, Joaquim
García, de Barcelona, Feliu Simón, de Manresa, Samuel Celma, de Palamós,
Julio Nogal, de València, Aureli del Campo, antic diaca i responsable de
l'obra a pobles del País Valencià...va cantar el cor de Barcelona, el de
Sabadell i el de Terrassa...". (25)
El juny de 1948 va ser nomenat pastor de
l'església el veterà Julio Nogal, que fins aleshores tenia cura de
l'església de València. La comunitat viu ara un dels millors moments de
tota la seva història, el qual perdurarà fins el 1955, moment de crisi i
de divisió de la congregació. El nombre dels membres anava en continu
creixement, assolint la xifra de 201 l'any 1952. (26)
El juny de 1948, es va celebrar a
Sabadell la primera convenció baptista, des de que s'havia acabat la
guerra civil. Fou un acte solemne, amb exposicions i detalls d'interès per
al visitant.
Primera convenció baptista després de la guerra
civil, celebrada al nou local
el juny de 1948
Una part important de la bona marxa de
la comunitat n'és la "Unió de Joves", més endavant transformada en "Unió
de Preparació". Compta amb una excel·lent organització que li permet
d'arribar a moltes activitats. Durant la Guerra Civil i els primers anys
de la postguerra la Unió no existia. Fou Aureli del Campo el qui va
iniciar de nou la tasca entre els joves.
L'any 1949 hi havien 55 persones
matriculades. Les "unions de preparació" eren uns grups a diferents
nivells d'edat, amb un responsable per a cada un i que tenien per objectiu
el d'instruir els joves, de cara a tasques que l'església els pogués
encomanar
en qualsevol moment. Hom publica un diari mural que es titula "ANTORCHA",
es realitzen infinitat de programes, reunions, conferències, festes, etc..
Dels joves més representatius en aquests moments podem citar Benjamí
Planes i Joan Torras, entre
molts d'altres.
Degut a l'edat avançada del pastor Julio
Nogal, l'església anomena una comissió pro-pastor, a principis de 1951,
per tal de buscar-li un substitut. El pastor Nogal a voltes no pot
assistir a les assemblees d'església, que són presidides per Ventura
Reginaldo, diaca i president del Consell directiu fins a finals de 1951,
quan es trasllada a Carlet com a pastor. El dia 12 d'agost de 1951 el
missioner John D. Hughey tornava a fer-se
càrrec interinament de l'església, fins que es trobés un nou pastor. (27).
El gener de 1952 va ser presentat a
l'església el nou pastor Joaquim Pastor Cabrera, originari de Dénia, però
procedent de Figueres, i molt aviat es comencen a notar els efectes d'un
desvetllament general.
El Sr. Joaquim Pastor, després d'unes
predicacions edificants i molt emotives, acostumava a fer una crida a la
conversió. El 8 de març es van convertir vuit persones, seguides per 14
més el diumenge següent, i set el dia 23. En total durant l'any 1952 es
van batejar a Sabadell 42 persones; cosa que ens mostra la força del
missatge de Joaquim Pastor, junt amb el fet de recollir els fruits de
molta joventut que no havia pres la decisió de batejar-se, durant el
pasturat precedent.(28)
Fotografia de les primeres persones batejades pel pastor
Joaquim Pastor l'any 1952.
Del 26 al 29 d'agost de 1953 es va
realitzar una segona Convenció baptista espanyola a Sabadell, amb un gran
èxit de participació. També per aquestes èpoques es van adquirir els
terrenys del costat del temple, on s'hi va bastir un immoble, amb un pis i
diverses dependències.
Durant l'any 1953 es van convertir unes
20 persones. Es van obrir punts de testimoniatge a barriades com la Creu
de Barberà i Torre Romeu, en ambdós llocs hi havia un bon grup. Per
altra banda, el punt de missió de la Creu Alta es va independitzar
totalment. El dia 7 de març de 1954 es va inaugurar oficialment el
naixement d'una "Segona" església baptista de Sabadell: l'Església de la
Creu Alta, al carrer de Felip Pedrell. Aquesta inauguració coincidia amb
l'estrena del nou temple, bastant espaiós, que venia a substituir un petit
local de lloguer que feia un temps s'havia abandonat. (29)
L'Església de la Creu Alta es composava
de 40 membres i el pastor provisional fou el mateix de la "Primera", la
qual en una assemblea celebrada el 18 d'octubre de 1953 va decidir
anomenar-se oficialment "Primera Església Baptista de Sabadell".
El dia 2 de gener de 1955 es constitueix
una nova església baptista que s'anomenarà "Església del Redemptor", fruit
d'una divisió en el sí de la primera comunitat sabadellenca. En aquesta
constitució hi assisteixen, com a president, el missioner Charles Whitten,
i, com a secretari, Pere Bonet, de Barcelona. La nova església, tercera a
Sabadell, la van formar 72 membres als seus començaments. (30)
Els motius d'aquesta escissió no són
fàcils d'indicar i cal buscar-los en diversos raonaments. El tema és
delicat, perquè, històricament parlant encara ha passat poc temps des de
que van succeir aquests fets i afecta allò més íntim de la persona, com
són els seus sentiments i la forma de pensar. Molts dels implicats encara
recorden els moments difícils i complicats que va viure l'església.
Una de les causes podríem trobar-la en
el conflicte generacional. Una gran part dels que van formar l'església
nova eren gent jove i convertida de poc temps, amb ganes de treballar en
nous al·licients. Per altra banda, la gran majoria de persones que es van
quedar eren gent gran o joves amb una llarga tradició evangèlica a
Sabadell. Pels joves que se separaven, aquesta gent gran podria
representar un obstacle per a la pràctica d'allò que podríem considerar
les pròpies realitzacions.
Una altra causa caldria cercar-la en el
propi pastor de l'església. Durant els primers anys el desvetllament fou
impressionant, les conversions massives i els baptismes molt habituals.
Temps després aquesta intensitat anava minvant, i tot i ser encara molt
bona és possible que aquesta baixada l'afectés d'alguna manera. Els que es
van separar van trobar en ell un líder que compartia les seves peticions.
Totes aquestes causes no foren fruit
d'un sol dia, sinó d'un procés que a poc a poc va provocar discussions, un
mal ambient i una tibantor entre dos sectors de la membresia, sobre la
forma de portar l'obra.
Alguns van intentar frenar el procés de
separació però va ser inevitable. La proposta de separació fou plantejada
i acceptada en una assemblea d'església. (31) Una bona part de la
comunitat desitjava formar una altra església, i la situació es va
legalitzar amb la fundació d'una nova comunitat.
L'Església del Redemptor s'ha anat
consolidant al llarg dels anys. De primer van viure èpoques difícils amb
la recerca d'un lloc de culte. Ajudats per els germans de la Creu Alta,
allí hi feien les reunions. Més tard van llogar un local, el qual anys
després van arreglar i es va convertir en el lloc actual. Els pastors més
significatius que hi han passat han estat: Joaquim Pastor, fundador;
Isidre Amat, Eutimio Herreros, Narcis Nuñez Joan Torras i el seu pastor
actual Llorenç Juan. Avui és una església plenament consolidada. |