Aquesta època es pot considerar com l'inici d'una segona etapa en la vida de l'església. No és d'estranyar que una part de persones de la congregació pensi que la història comença en aquest moment i que abans no hi havia hagut res. El cert és, que el canvi va ser espectacular. El 1911 va ser designat superintendent de l'obra baptista a Catalunya, Ambròs Celma. Després d'un any ampliant estudis a França, es fa càrrec definitivament de les comunitats catalanes i entre elles la de Sabadell, amb una especial dedicació.

L'església comença a augmentar els seus membres, i el local quasi sempre és ple de persones que volen escoltar l'Evangeli. Es converteixen diverses famílies, que donen a la comunitat una gran vitalitat. Entre elles cal destacar: les Gubern, Puig-Vinyals,- Verdés, Reginaldo, Planes, Carles, Cervelló i d'altres. Els primers baptismes de la nova època es van realitzar el 1914.

Degut a l'augment d'assistència als cultes, la comunitat que se seguia reunint al local de la Plaça de Sant Joan, va veure la necessitat de caviar de lloc, ja que s'havia fet petit. Cap a l'any 1915, el propietari de la casa va obligar-los a deixar el local. Llavors es van fer els cultes en una escola que tenia la Sra. Susanna Marqués al carrer de Mendizabal, fins que després de diverses i problemàtiques gestions, es va poder llogar un local a la Carretera de Barcelona núm. 222, essent inaugurat el novembre de 1916.

El pastor Ambròs Celma va comptar amb alguns col·laboradors que l'ajudaven els dies que no podia assistir a Sabadell. Caldria destacar a Manuel Zapater, fins el 1918, Antoni Muniesa, fins el 1923 i Sebastià Verdé, mort prematurament als 21 anys. També mereix destacar-se a Llibertat Rovira, antic colportor, i que va portar l'església durant alguns mesos.

La comunitat de Sabadell durant una excursió amb el pastor Ambròs Celma.

(al centre amb barret).

L'església ha començat un nou camí. Amb una membresia important i amb un local ampli, capaç de donar acull al gran nombre de creients que s'hi havien afegit, adquireix maduresa i es consolida. Es important remarcar l'esforç de totes aquelles famílies per poder llogar aquell nou local i atendre el pagament. Només cal pensar que l'any 1912 era la "Missió Baptista" la que pagava el lloguer, que tan sols quatre anys després costava quasi 31 ptes. i el pagava l'església, quan la mitjana d'ofrenes mensuals era de 40 ptes. (19)

A mitjan 1923 arriba el nou pastor de Sabadell, Antoni Almudèvar, que residirà al carrer de Buxeda. Poeta i escriptor, troba l'església bastant animada i ben organitzada. Compte amb un bon grup de joves, que realitza diverses activitats, entre les quals reunions de predicació per les cases particulars.

En aquest moment, els horaris dels cultes són els següents; A les 11 del matí del diumenge, escola dominical i culte de pregària, a les 5 de la tarda, culte de predicació, i els dimarts i els dijous reunions a les 8 del vespre.

Al barri de la Creu Alta s'hi crea una escola dominical, dirigida pel germà Ventura Reginaldo, on també s'hi fan visites periòdiques per a predicar-hi l'Evangeli. Els cultes se celebren en una casa cedida pel Sr. Martínez, un dels fidels i veí d'aquest barri.

També s'organitzen excursions conjuntament amb les esglésies de Terrassa i Barcelona. Un lloc habitual de trobada és el bosc de Can Feu, situat a les rodalies de Sabadell. Aquestes sortides eren molt populars i servien per a establir bons llaços d'amistat entre els creients.

El temps que Antoni Almudèvar va ser pastor de Sabadell, fou de gran creixement. Tenim registrats, almenys, 47 baptismes.(20)

La comunitat de Sabadell fotografiada al darrere del nou local de la carretera de Barcelona amb el pastor Antoni Almudèvar (assegut a primera fila amb ulleres).

Des de l'any 1923 és confirmada l'existència d'un cor a l'església de Sabadell el qual participava en festes especials i en algunes excursions. El seu funcionament era molt diferent de l'actual Coral, ja que només assajava quan hi havia una actuació a la vista. L'any 1943 es va fundar la Coral Al·leluia, com a cor permanent de l'església. La idea de crear aquesta Coral va sortir del director Pere Puig i Inglada, que passà a residir a Sabadell amb la seva família procedents de Tortosa.

El grup de joves estava molt animat, participa i organitza les festes de Nadal i de l'escola dominical. L'any 1930 van col·laborar de forma definitiva, en l'adquisició d'un harmònium. La seva organització era: un president, una secretària, un tresorer, una bibliotecària i tres capitans, un per cada grup d'edat.