A partir d'aquest moment, la història ja consta en alguns documents escrits i es pot comprovar més fàcilment. Segons tots els indicis, l'església de Sabadell es va fundar cap el juliol de 1889. Aquesta afirmació pot justificar-se en els següents raonaments, basats en documents escrits:

- PADRÓ D'HABITANTS de Sabadell del 1890, on hi apareix com a resident a Sabadell el Sr. Joan Uhr, des del juliol de 1889.

- El fet que després del seu casament vingués a Sabadell ràpidament.

- Revista "El Eco de la Verdad" (7) del 29 de maig de 1908. En una notícia de la defunció d'una germana anomenada Teresa Corominas es diu que aquesta senyora feia 18 anys que va ser batejada i va entrar a formar part de l'església local.

En el temps de la seva residència a la ciutat de Sabadell, Uhr va viure al carrer de Riego núm. 36, juntament amb la seva esposa i una minyona. (8)

Encara que no tenim detalls concrets sobre la constitució de l'església, sembla ser que totes les informacions de les quals disposem estan d'acord en confirmar-nos la data de la fundació de la comunitat de Sabadell.

Cap á finals de 1889 o a principis de 1890, Joan Uhr va batejar trenta membres i va constituir l'església. En aquells moments les reunions que es feien a la casa particular de Primitiu Rifà al carrer de Gurrea van traslladar-se a un local petit situat al carrer de Calderón núm. 62, on s'hi van estar fins març de 1895. Aquest local era molt petit i tan aviat com van poder en llogaren un més espaiós situat al carrer de Montserrat núm. 57-59 on hi van romandre fins el 1904. (9)

El nom d'alguns dels batejats ens ha quedat per a la història. A part del matrimoni Rifà i la seva filla hi havien les germanes Maria, Teresa i Paula Corominas, Martí Morral, Ignasi Vallés, Isabel Vila, Joaquima vda. Pons i Antoni Morral, anomenat "el ceguet".(10)

Antoni Morral, conegut com a Tonet "el cec" va predicar a la comunitat durant alguns anys.

Uhr va intentar establir punt de missió en l'aleshores poble de la Creu Alta. El dia 8 d'abril de 1894 es va inaugurar un local per fer reunions i conferències públiques. L'ajuntament va ordenar tancar e local i els germans van quedar a l'espera d'una solució. El pagament del lloguer anava a càrrec de la petita comunitat de Sabadell i les dificultats van desanimar els germans, per la qual cosa el local es va tancar.

Així mateix Uhr va visitar pobles de l'Alt Aragó on vint anys més tard encara se'n recordaven d'ell. Va iniciar reunions a la localitat de Piera cap el maig de 1893. Els reunits eren pocs i el treball desenvolupat no donà els fruits esperats.

A causa dels continuats viatges de Joan Uhr per diverses poblacions per tal de fer tasca evangelitzadora, l'església de Sabadell va quedar en mans d'Antic Brullet, mestre, que va dedicar alguns anys a predicar-hi l'evangeli.

El 26 de desembre de 1893 es va inaugurar una Escola Evangèlica a Sabadell, on s'hi celebraven conferències públiques els dimarts i els dijous. La iniciativa fou d'Antic Brullet, i segons sembla tingué una durada més aviat curta.

L'església estava  molt animada i es celebraven baptismes amb molta regularitat. A la conferència anual de les esglésies baptistes celebrada a Figueres els 2 i 3 de maig de 1893, el representant de la comunitat de Sabadell, Joan Sal, va manifestar que: "...l'obra a Sabadell augments i aviat hi hauran nous baptismes...".(11)
 

Entre 1894 i 1896 unes 12 persones foren batejades. Durant aquests anys cal destacar que a Caldes de Montbui i sobretot a Santa Perpetua de Mogoda, localitat molt propera a Sabadell hi havien un bon nombre de creients. A Sta. Perpètua van realitzar les seves aspiracions amb la inauguració el 10 de novembre de 1895 d'un local situat a carrer de Sant Antoni núm.10. L'horari de cultes era de 3 a 4 i de 8 a 9 tots els dijous i diumenges. L'obra era atesa pels germans de Sabadell que s'hi desplaçaven a peu tots aquests dies. Durant una temporada van rebre l'ajuda del pastor Sr. Tudurí.(12)

Les reunions eren bastant concorregudes amb la presència d'unes 35/40 persones. El grup de Caldes era més reduït, format per un parell de famílies, que es reunien a una casa particular.

El març de 1895 morí l'única filla de Joan Uhr amb 15 mesos d'edat. Seguidament marxa a València per veure com ha quedat aquella església després de la mort del seu pastor Karl Haglund, ocorreguda uns dies abans.

El 14 d'abril de 1895, Uhr marxà a Suècia, juntament amb la seva dona, i al cap d'uns mesos tornà, i ja definitivament s'estableix a València com a pastor. L'església de Sabadell va quedar sense dirigent. A partir d'aquell moment, el Sr. Brullet que fins llavors havia estat un ajudant, va passar a fer-se'n càrrec totalment. Tenia cura dels cultes i de donar les notícies a la revista "El Eco". A partir de 1897 se'l perd de vista i ja no se'n sap res més d'ell. Algú ha comentat que va deixar el camp evangèlic, altres que havia passat a formar part dels "dervistes" o assemblees dels germans tancats. Sembla que van ser diversos els dirigents que van passar per Sabadell, però cap va mantenir molt temps i la comunitat es ressentia de tan poca estabilitat. De totes formes l'església segueix bastant animada, i està ja formada per uns quaranta membres amb una escola dominical. Durant l'any 1897, es van registrar cinc baptismes, la majoria joves. El 25 de desembre de 1897 hi va haver l'últim servei de baptismes del segle, i ja no n'hi haurà fins el 1914. (13)

De 1899 a 1903 van funcionar tres escoles dominicals, en tres llocs diferents de la ciutat. Aquestes escoles estaven dirigides per les Sres. Francesca Gálvez i Matilde Costa. Tot sovint feien festes, amb bona concurrència de nens i nenes, que realitzaven concursos i recitacions, amb el lliurament de regals i de premis. (14)

Al 1900 es forma a Sabadell la "Societat de senyores Priscil.la" a l'igual que la seva homònima de Barcelona. La seva presidenta fou Maria Corominas. Es van fen reunions d'evangelització, festes fraternals, cultes i altres activitats. A partir de 1903 aquesta societat deixa d'existir.