Per un gir en la seva activitat evangèlica, Antoni Almudèvar deixà el pasturat de Sabadell cap el 1932. Llavors tornà a agafar provisionalment la responsabilitat de Sabadell, Ambròs Celma. El Sr. Celma va exercir el càrrec de pastor interí, però la responsabilitat de cada diumenge la portaven els mateixos membres, i entre ells, de forma especial, en Ventura Reginaldo.

El 30 d'agost de 1929, a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, es va iniciar un punt de missió per a immigrants espanyols. Aquesta tasca era portada per David Barrosa, membre de Sabadell, que residia en aquella ciutat francesa. A vegades rebia el recolzament de dirigents catalans, com Antoni Muniesa, llavors resident a Figueres. (21)

Cal destacar que l'any 1934 es va obrir un petit grup de creients a Castellar del Vallès, que era dirigit per Josep Marí, i que rebia l'ajuda setmanal de les esglésies de Sabadell i de Terrassa. Habitualment els visitava el pastor Samuel Vila, de Terrassa. Aquest grupet era reduït i en passar els anys es va dissoldre. (22)

A finals del 1935 es va registrar uns divisió de l'església, encara que va ser petita i de curta durada. Les causes de la divisió es poden trobar en el següent raonament: Durant el pasturat d'Almudèvar va configurar-se un grup de gent que li era molt fidel i que volia que aquest pastor tornés a dirigir-los. En aquells moments era en Ventura Reginaldo qui portava el pes moral de l'església i alguns van veure en ell l'impediment perquè Antoni Almudèvar tornés com a pastor, i aquest enfrontament va portar a discrepàncies entre els membres de la congregació.

Els escindits van constituir-se com a una altra església baptista a Sabadell, llogant un local al carrer de Mendizabal. La inauguració va tenir lloc el 19 de gener de 1936 sota la presidència de Jaume Planes. Hi van assistir el Sr. Boada de Terrassa i el Sr. Almudèvar, entre altres. (23)

Sol·licitud presentada per Jaume Planes a l'Ajuntament de Sabadell per tal d'obrir un nou local al carrer Mendizábal.

En esclatar la guerra civil la major part de les esglésies van tancar per por, però poc després es van atrevir a obrir i així s'anava desenvolupant l'activitat durant la Guerra, sense cap problema només amb l'handicap de la marxa de la gent jove que era cridada a files. El local principal de la Ctra. de Barcelona, per imperatius del moment, posava el rètol de "Saló Evangèlic".

Fotografia de la totalitat de l'església després de la celebració d'uns baptismes el 1938

En Ventura Reginaldo va fer-se càrrec de l'església com a pastor a partir del maig de 1939. Aleshores totes les esglésies de Catalunya estaven tancades, excepte algunes, entre elles la de Sabadell. Ben aviat el grupet que s'havia escindit va demanar de tornar, la qual cosa va ser rebuda amb molta alegria per tothom.

Ventura Reginaldo que fou un membre molt actiu de l'església i pastor de la comunitat de 1939 a 1947

Poc temps després va haver-hi la desgràcia de veure com el local era tancat per una ordre governativa, encara que, un temps després va tornar a obrir-se amb moltes i penoses gestions davant l'ajuntament i el comissari de policia.

Altres comunitats, a l'observa que la de Sabadell estava oberta, van imitar-la obrint les seves portes als cultes. Poc temps després i, a resultes d'un incident a Manresa en una excursió, les autoritats franquistes van ordenar tancar tots els temples protestants de Catalunya. Això passava l'any 1941 i ja no van poder obrir-se fins el 1946, quan es va promulgar la llei del "Fuero de los españoles". Degut a aquesta circumstància, els cultes s'havien de celebrar en cases particulars. Els Clofent, Planes o Marín, foren algunes de les famílies que obriren la seva llar a les reunions clandestines. Aleshores també hi va haver un altre entrebanc, amb motiu de tenir el local tancat, els seus propietaris el van reclamar per posar-hi una fusteria. Així fou com es van quedar sense local i es van haver de guardar per les cases l'harmònium i tot el que hi havia. Llavors va ser quan es va habilitar una casa, propietat de la família Reginaldo, al carrer de Cellers núm. 168¸ on poder-hi celebrar els cultes, però aviat el lloc va resultar insuficient per que a vegades s'hi aplegaven més de 100 persones.