Cap l'any 1873 o 1874 aproximadament vivien al carrer de Gurrea numero 49 de Sabadell un matrimoni amb una fill petita. Ells eren Primitiu Rifà i Gràcia Rius i la seva noia Agnès. Era gent de la menestralia i sembla que tenien una petita botiga de gorres, de la qual anaven vivint. Aquesta família eren espiritistes o almenys se'ls prenia com a tal i es reunien a casa seva mateix amb tot un grup de persones.

Estem parlant d'una època on per primera vegada després de la revolució de 1868 hi havia llibertat religiosa i de pensament per la qual cosa van sortir com a bolets els moviments acatòlics de tota mena i entre ells aquest grup petit de persones que el més probable no que fossin espiritistes en el sentit estricte de la paraula sinó que possiblement buscaven fora del catolicisme tradicional una nova forma d'espiritualitat.

Una vegada quan ells estaven a la fira de Terrassa per vendre els seus articles, se'ls va posar al costat un colportor (3) que venia Bíblies i Nous testaments. Aquest colportor és molt possible que fos un tal Manuel Jiménez Calvo, conegut a l'època pels seus viatges arreu d'Espanya i a fora, per tal de promoure la lectura de les escriptures. Aquest colportor els va regalar una Bíblia i els va invitar a assistir als cultes que feia l'Església presbiteriana, a Barcelona (4).

Al diumenge següent van anar-hi i van poder observar com es feien els cultes evangèlics, però a l'assabenteu-se el pastor que eren espiritistes els va foragitar del local.

La família Rifà va quedar impressionada del que havien vist i van decidir imitar-ho a les reunions que feien a casa seva, i així, a poc a poc van abandonar les seves pràctiques espiritistes i van inclinar-se cap a un tipus de culte evangèlic, encara que molt "suigeneris" i sense cap mena de guia. El matrimoni Rifà era el que feia els sermons i llegia l Bíblia, i la seva filla ajudava a la celebració del Sant Sopar. Així van estar una temporada.

Sabem, per diverses referències, que a les hores el pastor de Rubí, Francesc Albricias, va visitar aquest grup algunes vegades, però, segons sembla, no hi va poder fer res (5). El grup el  formaven unes trenta persones, quan el 1886 el missioner suec Joan Uhr els va visitar per primera vegada (6).

Des de 1877 un altre suec, Eric Lund, estava treballant a Espanya i obrint esglésies per tota la costa mediterrània. Durant un temps va tornar a Suècia i va engrescar els baptistes del seu país a col·laborar amb els espanyols. Així fou com, sota la
protecció de la Unió Baptista Missionera Americana i els baptistes suecs, van arribar a Catalunya alguns ajudants de Lund, entre ells Joan Uhr.

El 1886 Uhr va prendre contacte amb el grup de Sabadell i els va alliçonar en el vertader evangeli i la forma correcte de portar els cultes, i, durant alguns mesos, els anava visitant, observant els seus progressos. Un temps després, Uhr va marxar a Suècia, on el 26 de juny de 1889 va contraure matrimoni amb Cecília Wisquist, tornant tot seguit a Sabadell, per establir-s'hi definitivament com a Pastor.

Padró d'habitants de Sabadell (1890) on hi consta la residència al carrer de Riego núm. 36 de Sabadell del missioner suec Joan Uhr, des d'aproximadament el juliol de 1889.