PRINCIPIS BAPTISTES
A) En relació amb Déu
1.- L’ABSOLUTA SOBIRANIA DE JESUCRIST
Jesucrist és el Senyor i té la preeminència absoluta sobre tot allò que ha estat
creat. Aquest principi és per sobre de qualsevol altre i ha de regit la fe i la
pràctica cristianes.
2. LA BÍBLIA, ÚNICA NORMA DE FE I DE PRÀCTICA
La Bíblia és el registre escrit de la revelació de Déu a la humanitat. Conté la
voluntat de Déu per a la vida de cada creient. La Sagrada Escriptura constitueix
la Paraula de Déu i dóna testimoniatge de Crist el Senyor (la Paraula feta
carn), el qual ens manà ser fidels a la seva Paraula i ser-ne practicants i no
només oients.
3.- UN CULTE ESPIRITUAL I SENZILL
El culte o acte comú i conjunt d’adoració a Déu s’ha de realitzar pels cristians
en esperit i en veritat, però també amb senzillesa, amb respecte i amb ordre,
procurant l’harmonia i la participació de tots els creients.
B) De tipus personal
4.- EL VALOR DE L’HOME I RESPONSABILITAT PERSONAL
L’home ha estat creat per Déu a la seva imatge i semblança i és, per tant, l’eix
o el centre de la creació. No obstant, els éssers humans no són cristians pel
sol fet de néixer sinó que el cristianisme, en la seva més pura concepció, és la
realització i el desenvolupament de la vida per mitjà de la fe personal i
responsable en Jesucrist.
5. EL DRET AL LLIURE EXAMEN DE LA SAGRADA ESCRIPTURA I DE LA PRÒPIA CONSCIÈNCIA
La Bíblia i la promesa de l’Esperit Sant són per a tots, sense accepció de
persona, de manera que tothom té dret a examinar la seva vida davant Déu, d’una
manera personal i directa, a la llum de la Sagrada Escriptura i amb la guia de
l’Esperit Sant. Tot i així, la facultat d’examinar lliurement la Sagrada
Escriptura no admet la interpretació privada en menyspreu de la veritat bíblica.
6.- LA LLIBERTAT RELIGIOSA
La llibertat religiosa és un dret de tot home, i com a tal, ha
de ser defensat i respectat.
7.- L’EVANGELITZACIÓ DEL MÓN
Sense perjudici de l’escrupulós respecte a la llibertat de
consciència de cada u, els cristians tenen el compromís i la responsabilitat, a
nivell personal i com a Església, de proclamar Jesucrist com a Salvador i Senyor
de tota la humanitat i de comunicar i compartir l’Evangeli amb la família, el
barri, la ciutat, el país i la resta del món, instruint el creients per mitjà de
les ensenyances bíbliques i la pràctica de la vida cristiana.
8.- EL RESPECTE A L’AUTORITAT CIVIL
Els cristians baptistes manifesten el seu respecte a les ordres
i decisions lícites de les autoritats legítimament establertes, sempre que
siguin compatibles amb la Paraula de Déu.
C)
Sobre l’església o en relació amb l’església
9.- LA SEPARACIÓ ENTRE L’ESGLÉSIA I L’ESTAT
Els ensenyaments de Jesucrist mostren clarament que l’Església i
l’Estat pertanyen a àmbits diferents, amb diversos objectius i fins, per tant ni
els poders de l’Estat han de controlar ni immiscir-se en la tasca de l’Església,
ni l’Església ha de controlar ni entremetre’s en els poders de l’Estat. Tot i
així, davant els interessos comuns com ara augmentar la qualitat moral dels
ciutadans o socórrer i ajudar els necessitats i els marginats, visitar els
malalts i els presoners, instruir els analfabets, etc., els cristians fomentaran
la col·laboració mútua, sense perjudici de l’absoluta separació entre l’Església
i l’Estat.
10.- LA MAJORDOMIA CRISTIANA
Les esglésies baptistes s’han de sostenir econòmicament pels
mateixos membres, per mitjà dels delmes i les ofrenes, com a part del culte a
Déu. Cada cristià baptista, reconeixent que “del Senyor és la terra i tot el que
conté, el món i els qui l’habiten”, s’ha de considerar un administrador
intel·ligent i responsable de si mateix i tot allò que tingui o utilitzi, ja que
de tot ha de rendir comptes a Déu.
11.- L’ADMINISTRACIÓ ECLESIÀSTICA CONGREGACIONAL
Sota l’autoritat divina i amb la guia de l’Esperit Sant,
l’administració eclesiàstica de cada església baptista recau en la congregació,
en la qual cada membre té idèntics drets i obligacions. A més, els cristians
baptistes tenen el deure de potenciar i exercitar els seus dons per al profit
comú.
12.- L’AUTONOMIA I LA INTERDEPENDÈNCIA DE LES ESGLÉSIES
Les esglésies baptistes són congregacionals i autònomes unes amb
les altres, amb criteris, decisions i manifestacions pròpies. No obstant,
fomenten i desenvolupen la interdependència, la unió fraternal i la cooperació
per al compliment dels fins comuns amb altres esglésies i organitzacions
evangèliques a nivell local, comarcal, nacional i mundial.
13.- EL COMPANYERISME CRISTIÀ
Els cristians baptistes cultiven la companyonia
fraternal amb tots aquells que han acceptat Jesucrist com a Salvador personal i
Senyor de les seves vides. La comunió de tots els veritables creients estimula
la fe i el creixement cristià i suposa un goig personal i col·lectiu.
|