|
JULIA VON HAUSMANN
1825-1901
De nacionalitat alemanya però nascuda a Letonia, a
la ciutat de Mittau, província de Curlàndia.
Juntament
amb el seu promès, van sentir la crida
a les missions, marxant ell primer a
l’Àfrica.
Al
poc temps, també ella va embarcar-se cap a Àfrica on esperava trobar-se
amb el seu promès per contraure matrimoni.
Durant
el viatge va viure la experiència d’una terrible tempesta que per poc
enfonsa la petita embarcació en la que viatjava.
Al
arribar li van comunicar que el seu promès havia mort a causa de
la pesta. El
cop fou terrible.
Quan
va refer-se de la terrible
noticia, va anar a la tomba del seu promès i en tornar a l’allotjament va
escriure les paraules del himne que la farien mes famosa: So Nimm denn
Meine Hände (Tu, doncs, Senyor, agafa les meves mans)
Al poc temps va tornar a Curlàndia per atendre el
seu pare que havia quedat cec, i ho va fer durant dos anys. Era l’any 1864
quan el seu pare va morir.
Ella
no tenia massa salut, però a la mort del seu pare va tornar a la seva tasca
de mestra, cosa que la va fer traslladar-se a Suïssa i a Alemanya.
Posteriorment
va viure a Sant Petersburg, fins l’any 1901 quan va morir.
Probablement
a causa de totes les tragèdies passades en la seva joventut, tenia un gran
timidesa que la feia escapolir-se de
la gent. Se
sentia inferior a la resta de la gent.
Un
pastor luterà, Gustav Knapp, predicador, compositor i poeta, la va treure
del seu aïllament i quasi la va obligar a publicar els seus poemes. Gràcies
a ell van veure la llum tres volums de poesies, titulats Lliris de
la Vall. Cançons
d’una ànima que te pau.
Ella va autoritzar la publicació dels seus poemes
sota la condició de que en lloc figures el seu nom.
Era
tan senzilla i sensible que potser ningú no la coneixeria si no fos per la
seva poesia, que avui es canta a totes les esglésies evangèliques del món:
Senyor, sota la guia de l’esperit voldria cada dia ser dirigit
La música la va compondre Friedrich
Silcher.
FRIEDRICH SILCHER
1789-1860
Silcher, va ser un
compositor destacat en el seu temps, poeta, editor, mestre de música i
estudiós de la música tradicional alemanya, gràcies a qui es va conservar
molta part de la música coral tradicional.
Va néixer el 27 de Juny de
1789 a
Schnait im Remstal (Alemanya)
prop de Stuttgart en l’escola on era mestre el seu pare Karl Johann
Silcher. Va quedar orfe de pare quan tenia quatre anys, i la seva mare va
casar en segones núpcies amb Christian Heinrich Wegmann, mestre de música
de la mateixa escola. Wegmann, qui era un
fervorós cristià va acceptar a Friedrich com un fill i el va estimar
profundament.
Als 14 anys, acabada l’
instrucció primària, va decidir ser també mestre i va iniciar els seus
estudis a Fellbach, on a mes d’estudiar com alumne, era ajudant del
mestre, un reconegut director de cor que va influir notablement en el futur
de Friedrich.
Acabats els estudis, l’any
1806, va iniciar la tasca com mestre auxiliar a Fellbach, prop de Stutgartt,
fins l’any 1809 que va ser
nomenat mestre de l’escola femenina de Ludwigsburg, on es va trobar com a
company a Carl Maria von Weber, compositor de renom i Konradin Kreutzer, que
va ser director musical de
la Capella
de
la Cort
de Würtemberg, dos extraordinaris músics que, veient les facultats de
Friedrich, van animar-lo a que es dediques plenament a la música.
En aquella escola va entrar
també en contacte amb les idees renovadores de la educació del mestre suïs
Heinrich Pestalozzi, que utilitzava la música i el cant com una eina
educativa.
Una altra personalitat que
va influir en Friedrich va ser Hans
Georg Nägeli, que va intentar posar les idees educatives de Pestalozzi en
acció. A Suïssa, Nägeli va fundar nombroses societats corals,
especialment d’homes, que van ser motor d’un fort desvetllament
cultural.
Silcher i Nägeli van
mantenir una freqüent i interessant correspondència
i en una de les cartes, Silcher parla de Nägeli com el meu mes estimat
amic.
En 1817, Sicher va ser
anomenat Director de Música de
la Universitat
de Tübingen, on va quedar fins a la seva mort. Allà va fundar
la Akademische Liedertafel
(Societat de Cantors Universitaris) de la que va ser el seu
president durant mes de 30 anys. El 1852,
la Universitat
li va atorgar el títol de Doctor Honoris Causa de Filosofia.
Silcher va dedicar molt
d’esforç en la conservació i difusió de la música coral tradicional i
al mateix temps va compondre himnes i cants populars. Va ser també un
extraordinari descobridor d’antigues melodies de Bach, Hassler, Pretorius
i d’altres.
A casa nostra una de les
seves cançons mes coneguda i apreciada
es Die Lorelei, amb lletra de Henrich Heine (Editorial MF
B.G.1094) que forma part del repertori de moltes corals de Catalunya i que,
molt probablement, fos una
adaptació d’Artur Martorell, per
la Coral Sant
Jordi.
Dels himnes seus, el mes
conegut i apreciat es l’himne que avui comentem So Nimm denn Meine Hände,
que cantem com Senyor, sota la guia de l’Esperit, voldria cada dia
ser dirigit amb lletra adaptada al català per l’Àngel Cortès.
Pere Puig i Ballonga
|