|
THÉODORE
DE BÈZE
1519-1605
L’himne, nº 45 de l’himnari Cants de Glòria és una
paràfrasis del Salm 68 i es
molt conegut i apreciat pels protestants francesos.
Es coneix com “el Salm
de les batalles”. Va ser tan popular que ha rebut el sobrenom de la
marsellesa dels hugonots.
L’autor
de la lletra és l’escriptor i teòleg protestant francès Théodore de Bèze.
Nascut a Vezelay, a
la Borgonya
francesa dintre d’una família aristocràtica i criat entre
la noblesa. Va
ser un nen dotat amb una extraordinària intel·ligència, estudiant de
l’escola de la família de Melquior Wolmar, qui fou també mestre de Calví.
Vezelay
Allà va adquirir una complerta instrucció sobre les
doctrines humanistes del seu temps i uns grans coneixements del grec i del
llatí.
Wolmar, que era seguidor de les doctrines de Luter,
es va veure obligat a refugiar-se a Alemanya.
Bèze, qui la seva família volia que es dediqués a
la carrera de dret, quan tenia
vint anys es traslladà a Paris, on va dedicar-se a la poesia vivint experiències
literàries fins que, uns anys després va caure malalt.
Com diu un dels seus historiadors, la seva conversió,
va fer-li abandonar al mateix temps “pàtria, pares i amics, per seguir
el Crist” Això va ser
l’any 1548, quan es va refugiar a Ginebra, i poc desprès a Lausana, on ja
havia estat de professor a
la Academia.
Allà es va fer famós per la seva erudició i també
pels seus viatges a Alemanya buscant recursos per ajudar els perseguits
valdesos, i també pel seus esforços en unificar als luterans i reformats.
L’any 1559 fou nomenat rector de l’Acadèmia de
Ginebra, que posteriorment es transformaria en
la Universitat
de Ginebra.
La seva vinculació amb Calví va ser tant estreta
tot el temps desprès de la seva conversió, que a mes de ser el seu
successor com professor de teologia i dirigent dels calvinistes suïssos i
francesos, a la mort de Calví va ser elegit per continuar la seva tasca,
tot i que Bèze va sol·licitar amb insistència una nova elecció i que la
duració fos tan sols d’un any.
La aportació de Bèze a
la Reforma
va ser extraordinària. Va fer una versió llatina del Nou Testament,
publicada l’any 1556, una versió grega, d’estudi amb moltes anotacions,
publicada l’any 1567, que va servir per la versió anglesa manada pel rei
Jaume I d’Anglaterra.
També és molt important la ajuda eficaç en el
manteniment del cant a l’església que havia estat molt postergada,
especialment per Zuinglio.
Calví, que no era tan extremista com Zuinglio, va
limitar la música en el culte,
el cant congregacional al uníson, del Salms i del Càntic dels Càntics.
L’any 1536, Calví ja havia manifestat el seu desig
de que es cantessin els Salms en les
reunions públiques de les Congregacions. Així ho escrivia en “Articles
sobre l’orientació sobre el culte públic” establerts
el 16 de gener de 1537, on diu: Desitgem que es cantin a l’Església
Salms, seguint l’exemple de l’església primitiva, i del testimoni de
l’apòstol Pau”
Calví va conèixer el treball del poeta Clement
Marot, que havia posat en vers alguns Salms, a Strasburg on va pasar els
anys 1538-1541 com pastor dels refugiats francesos.
Però Clement Marot, no era pas un poeta molt religiós.
Nascut a Cahors, l’any 1496, va escriure balades, elegies,
epístoles i està considerat com un elegant poeta cortesà dels reis
de Navarra, Margarita i Enric d’Albret.
Per Calví, però, la descoberta dels Salms de Marot
va motivar que insistís en que es poses música als que no en tenien,
aconseguint que l’any
1539 a
Estrasburg y el 1542 i 1551, es publiques
un salteri amb dinou salms, els Deu Manaments, el Càntic de
Simeó i el Credo Apostòlic, tot en vers i en francès, que
l’any 1562 va adquirir forma definitiva i que es coneix com el Salteri
de Ginebra.
La música era, principalment de Luis Bourgeois
(1510-1572), mestre de cor a Ginebra, i els texts dels salms metrificats en
llengua francesa, (aproximadament un tercera part dels Salms) l’havia fet
Clement Marot.
Segons sembla, a Clement Marot, la vida disciplinada
de Ginebra no li agradava gaire, pel que va decidir traslladar-se a Turin on
va morir l’any 1544.
Per aquesta raó, Bèze es va encarregar de cloure el
treball de Marot, posant en versió mètrica i en francès els Salms.
La edició del referit Salteri de Ginebra portava
el títol de Les Psaumes mis en rime française par Clément Marot et
Théodore de Bèze, i constava de 101 Salms traduïts per Bèze i 49
per Marot.
El mateix 1562, van sortir-ne 24 edicions d’aquesta
obra a Paris, Caen, Lyon, Ginebra i altres llocs.
MONUMENT A
LA REFORMA
A
GINEBRA.
TEHODOR DE BEZE ESTA AL COSTAT DE CALVÍ
Pere Puig i Ballonga
|