GEORGE
A. YOUNG
Hi
ha persones que han passat per la vida, pensant que no han fet res digne
de ser recordat, però que, sense saber-ho, han marcat la vida d’altres
persones de forma positiva.
Tal
vegada aquest sigui el cas de George A. Young.
Young era un senzill i
desconegut predicador de finals del 1800 i principis del 1900, que a més
a més, de portar una petita comunitat rural, exercia de fuster en un
petit poble dels Estats Units, per tal d’ajudar el sosteniment de la
seva família.
En sabem molt poc de la seva
vida. No sabem ni on va néixer, ni quan va morir. Ni tan sols tenim notícia
dels anys que va viure. Però d’ell han quedat unes paraules i una
melodia que han servit per consolar i enfortir la fe de moltes persones.
Tot i que va viure sempre amb
grans dificultats econòmiques, la seva fe i la de la seva esposa mai van
decaure. Amb molt d’esforç va aconseguir construir una petita casa on
viure amb la seva família. Era tot el que tenien i eren complertament
feliços.
En certa ocasió va ser
convidat a predicar en una localitat propera a la seva, cosa que sembla
que no va agradar a algun dels seus feligresos, i quan eren a la veïna
població, alguns sense ànima van incendiar la casa deixant-la reduïda a
cendres.
Quan van tornar del viatge,
Young, al veure com havia quedat la seva petita casa, que tant esforç li
havia costat de fer, en lloc de caure en la desesperació, va escriure el
cant God Leads Us Along
(Déu ens conduirà endavant) expressant, d’aquesta manera la
seva confiança en Déu, que sempre cuida de nosaltres. Aquest himne es va
cantar en aquella petita comunitat, i va servir per consolar a moltes
persones. L’any 1903 es publicava i va arribar més enllà de la seva
petita comunitat.
Va ser, però, Harold
Lillenas, que havia emigrat als Estats Units des de Noruega, on havia
nascut a l’illa de Tord, molt a prop de Bergen, qui la va popularitzar.
És interessant la historia
de com va arribar fins a nosaltres aquest himne.
Els primers anys de Harold
Lillenas a Amèrica, a Dakota del Sur, van ser molt durs, ja que a més de
les dificultats normals de tots els emigrants hi havia la de l’idioma.
Una senyora amable li ensenyava l’anglès i al mateix temps li parlava
de Jesús.
Harold havia estat educat en
la tradició de l’església luterana, però va ser per les paraules
d’aquella senyora que va entendre que era pecador i que tenia la
necessitat de trobar un Salvador. Va creure en el Crist i el va acceptar
en el seu cor.
Aquella senyora li cantava,
en algunes ocasions, l’himne de George A. Young, i al cap del temps,
Lillenas va sentir la necessitat de saber més coses de l’home que havia
escrit aquelles paraules que tan l’havien impressionat.
Va saber que l’autor de
l’himne ja havia mort, però la seva viuda vivia encara, no massa lluny
d’allà on ell residia.
Va visitar-la i ella li va
explicar les circumstàncies que van motivar les paraules de l’himne.
Lillenas va viatjar per Estats Units com evangelista durant els anys 1912
al 1914, però se’l recorda més per haver fundat, l’any 1924,
la Companyia
de Música Lillenas, i per haver escrit i editat més de 4000 himnes
durant els 20 anys del seu ministeri com editor de musica evangèlica.
Pere Puig i Ballonga |