Aquest
es un himne molt antic que
encara avui dia es canta en moltes esglésies, especialment en les
celebracions del Sant Sopar.
Originàriament
s’atribueix a una poesia del monjo Bernat de Claravall que va néixer
l’any 1091 en el castell del seu pare a Les
Fontaines (prop de Dijon), Xampanya. i
va morir el 21 d’agost de
1153 a
Claravall (Borgonya).
Bernat
de Claravall
El seu pare, era un
cavaller vassall del Duc de Burgundy. Bernat va rebre la seva educació a
Chatillon, on es va distingir pels seus hàbits d’estudi i meditació.
Es va fer monjo cistercenc l’any 1113 i dos anys mes tard va ser enviat
juntament amb altres dotze monjos per fundar el monestir que en llatí va
rebre el nom de Clara Vallis, la
Vall Clara i que en català es Claravall,
i en francès Clairvaux..
Va
agafar una forta influència política i es va veure embolicat en el cisma
papal del Segle XII. Era molt influent a Roma i va fundar 163 monestirs al
llarg de la seva vida. Del monestir de Claravall van sortir un papa, sis
cardenals i trenta bisbes, a mes de pensadors i poetes.
Bernat era un home
d’una pietat excepcional i tot i que podem estar en desacord amb molts
dels seus pensaments, hem de reconèixer que va ser una lluminària en mig
de la foscor de l’edat mitjana. Ell va intentar millorar l’església
apropant-la mes a l’esperit de l’evangeli. Martí
Luter, el Reformador, va dir d’ell 400 anys mes tard que era el
monjo mes bo que ha viscut i el que admirava mes que a tots els altres monjos i papes junts, jo no he sentit ni
llegit de cap altre que pugui comparar-se a ell “
Bernat
va escriure aquest himne en llatí, segurament cap l’any 1150, poc desprès
de la Segona Creuada per reconquistar la Terra Santa.
L’any
1146, viatjant incansablement per França i Alemanya, va inspirar amb
les seves prediques aquesta
segona creuada que va durar de l’any 1147 al 1149, i que va fracassar
perquè la major part dels creuats van morir durant el viatge i els que
van sobreviure van tornar sense assolir cap dels seus objectius. Bernat
es sentia responsable. Trist i cansat es va retirar en
soledat. Un historiador diu: Quan
tot semblava mes fosc, els seus pensament es va dirigir cap a Jesús, la
llum de la vida.
Portat
per un impuls místic va escriure un himne que algú ha qualificat com el
mes formós i el mes evangèlic
de tots els himnes de l’ edat mitjana.
A
Oxford es conserva una copia, probablement de les mes antigues, que te
42
estrofes i segons els experts es tracta de la versió original. Esta
dividit en set seccions pensant, cada una d’elles, en una part del cos
de Crist: els peus, els genolls, les mans, els costats, el pit, el cor, i
el cap.
Bernat
va ser canonitzat per
Alexandre III l’any 1174 i se’l coneix com Sant Bernat de Claravall.
Paul
Gerhardt, (1607-1676) que va ser un dels mes destacats escriptors
d’himnes de
la Reforma
va posar molt interès d’incloure en la himnologia protestant
d’alemanya els set cants d’en Bernat. Tots ells comencen amb la
salutació Salve.
Paul
Gerhardt
El
nostre himne està inspirat en la setena part, que parla del cap de Jesús
i que en llatí diu: Salve Caput Cruentatum i que va ser traduït al alemany com
O Haupt voll Blut und Wunden.
Traduït
al francès per Emili Guers, un pastor de marcada tendència pietista es
va convertir en un dels cants preferits pels hugonots, que trobaven en les
paraules que descrivien el sofriment de Jesús, consol i fortalesa per
resistir les terribles persecucions a les que estaven sotmesos.
Gerhardt
va viure una vida molt dura, en part per que va patir la terrible
experiència de
la Guerra
dels Trenta Anys, un dels períodes mes desgraciats d’aquell temps,
però també perquè era un home que no estava disposat a callar-se les
seves conviccions, cosa que li va costar ser suspès del seu pastorat
durant alguns anys. Quan va ser cridat per ser arxidiaca de l’església
de Lübben, diverses dificultats i la mort de la seva esposa no li
permeten anar-hi fins l’any 1669. Allà va passar, fins a la seva mort,
set anys de incomprensions, sofriments i soledat que ens el mostren com un
home sempre pregant i esperant la seva fi. En el seu testament diu: Demano a Déu una alegre sortida,
en espera de l’estimada Resurrecció quan podré, juntament amb els meus, despertar-me i veure cara a cara a Jesucrist,
el meu Salvador estimat en qui sempre he cregut.
Gerhardt
va escriure 123 himnes, molts dels quals encara es canten a Alemanya. Son
càntics plens de joia i esperança que contrasten amb la duresa de la
seva vida. Son els cants d’un pecador que ha rebut el perdó, i expressa
la seva confiança en el Salvador fidel, i l’agraïment pel Déu que ha
estat tant misericordiós. També a l’anglès s’han traduït un gran
nombre.. Als himnaris castellans n’hi ha dotze de traduïts i al nostre
petit himnari en tenim dos. El 195 i el 163.
Hans
Leo Hassler
La música es de Hans
Leo Hassler (1564-1612) però es creu que la melodia era d’una cançó
d’amor molt popular. Hassler la va publicar l’any 1601 a Nüremberg en
un cançoner on surt aquesta melodia amb la lletra profana. Al cap de
dotze anys va publicar-se amb
lletra religiosa i l’any 1656 es va ajuntar aquesta tonada a la poesia
de Gerhard.
Aquest
himne es va introduir a la litúrgia luterana i Joan Sebastià Bach la fa
sentir cinc cops en
la Passió
de Sant Mateu que va estrenar el Divendres Sant de l’any 1729. La
versió catalana que nosaltres tenim, precisament, forma part de
la Passió
, que per primera vegada a Espanya, va
donar a conèixer l’Orfeó Català, el 27 de febrer de l’any 1921, i
que va comptar amb la participació, com organista d’Albert Schweitzer,
el famós metge i teòleg protestant, a qui s’atorgaria el Premi Nobel
de
la Pau
de l’any 1952
Es
notable també, que aquesta melodia, associada sempre a les celebracions
de Setmana Santa o cultes de Santa Cena, Bach la faci sonar també, amb
una harmonització brillant de trompetes, en l’oratori de
Nadal, lligant així el naixement del Senyor, com un preludi i
anunci del seu sacrifici redemptor a
la Creu.
El
text català es el de la traducció de
la Passió
de Sant Mateu, de Joan Sebastià Bach, feta pel poeta Joan Maragall.
Joan
Maragall
Pere Puig i Ballonga