S'OBRE A MI LA BELLA PORTA

Nº 196 DE L’HIMNARI CANTS DE GLÒRIA

LLETRA

 
1.  S'obre a mi la bella porta
    i al casal de Déu em duu;
    ai, món ànima, la joia
    que tindràs en tal lloc tu.
    Hi ha el rostre del Senyor.
    aquí hi ha consol, claror.
   
2.  Jo a Tu, Senyor, vinc ara,
    vine  Tu També a mi.
    Aquell lloc on prens estada,
    és el cel vingut aquí.
    Entra al meu cor anhelant,
    fes-lo Tu ton temple sant.
3.  En temor fes que m'atansi,
    santifica'm l'esperit,
    perquè el meu prec i el meu càntic,
    grata ofrena sigui dit;
    santifica el llavi meu,
    tot el cor, amunt, atreu.
4.  Fes- me Tu de bona terra,
    quan el teu gra caigui en mi;
    dóna'm llum a dins la pensa,
    i tot quant se m'advertí
    grava'm- ho al cor, i fes
    que prosperi en fruit, després.
 
                                             Música:  Joachim Neander (1650-1680)
                                             Lletra original: B. Schmolck (1762-1737)
                                             Lletra catalana:  M.  E.  Vidal  (1923-1997)
 

HISTÒRIA

 

Maria Eugènia Vidal

1923  -  1997

L’any 1948, nou anys desprès de l’acabament de la guerra, i en plena repressió anticatalana, Pere Inglada Sanmartí, (1910-1980) i la seva esposa Mª Eugènia Vidal, (1923-1997) van iniciar la tasca de traduir  himnes alemanys i francesos al català que eren cantats a la seva comunitat, i també per un petit grup coral format per creients de diverses esglésies anomenat COR DE LES SOCIETATS D’ESFORÇ CRISTIÀ i que va fer moltes audicions donant a conèixer himnes de mes qualitat musical i que eren desconeguts fins alhora.

Pere Inglada era en aquell temps organista de l’Església Evangèlica Alemanya de Barcelona, lloc que va ocupar durant 10 anys, i era, també, un bon coneixedor de la música de la Reforma , especialment de la música de Joan Sebastià Bach.

Mª Eugènia Vidal, a mes d’una poetessa de gran sensibilitat, era també coneixedora de l'idioma alemany i per tant, les seves traduccions son d’una molt bona qualitat.

Filla de l’escriptor, poeta i novel·lista Plàcid Vidal, i neboda de Cosme Vidal,  conegut amb el pseudònim de Josep Aladern,  que va ser director de publicacions com “ La Nova Catalunya ”, “Lo Somatent” i “ La Renaixença ” va viure sempre compromesa en la difusió de la cultura catalana.

L’Himnari Evangèlic Català, es va posar a l’abast de totes les esglésies evangèliques catalanes en una carta circular el Març de l’any 1948.

Curiosament, la carta escrita en castellà, sembla demanar disculpes per l’atreviment de fer cantar en català, i un del seus paràgrafs  diu textualment: Este Himnario Catalán no aspira, como es lógico, a la sustitución de los de lengua castellana por todos conocidos, sino a  cumplir el expresado deseo y enriquecer nuestra himnologia con corales del tiempo de la Reforma y del Salterio Hugonote.

Es va intentar editar-lo en  alguna de les editorials de música de Barcelona, però cap va atrevir-se a portar el projecte a terme,  perquè les lletres dels cants eren en català i ningú volia  enfrontar-se a la ferma dictadura d’aquell temps.

L’any 1954, el matrimoni es va trencar, i el projecte d’Himnari Evangèlic Català també es va veure frustrat.  Pere Inglada,  es va  traslladar a Sud Amèrica, a Brasil, on va prosseguir la seva vocació d’organista en l’Església Metodista Central del barri “Liberdade” i en altres comunitats, i també va formar part de la Comissió de Música que va preparar l’edició del HIMNÁRIO EVANGÉLICO, però des de l’any 1955 principalment es va dedicar a la tasca d’orguener, dedicant-se a la restauració d’alguns  dels millors orgues de Brasil. Va morir a la ciutat de Sâo Paulo el 18 de Desembre de 1980.

Per la seva part, Mª Eugènia Vidal es va dedicar a tasques de correctora i al mateix temps va col·laborar escrivint articles per diaris i d’altres publicacions catalanes. Va morir a Barcelona el 18 de Febrer de 1997.

Aquest himnari va arribar a la xifra de 20 himnes, tots ells inclosos ara a Cants de Glòria, l’himnari editat per la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya.

La edició era feta amb fulles soltes, impreses en multicopista, i es venien al preu de 0’50 Pts cada una.

Pere Puig i Ballonga

RELACIÓ D’HIMNES COMENTATS