|
D’aquest himne es
desconeix l’autor de la música i de la lletra, tot i que es suposa que es
tracta d’un himne llatí del Segle XIII. Hi ha historiadors que el daten
sobre l’any 1372. El que sabem es que primerament
formava part d’una col·lecció
d’himnes titulada Lyra
Davidica or a Collection of Divine Songs and Hymns, partly newly composed,
partly translated from the High German, and Latin Hymns; and set to easy and
pleasant tunes, for more general use (Lira Davidica; o una col·lecció
de càntics divins i himnes, en part escrits recentment, en part
traduïts de l’alt alemany i del llatí, i posats en tonades fàcils i
agradables, per un millor us general).
Aquesta col·lecció
d’himnes va ser editada a Londres l’any 1708.
Es atribuït al monjo
franciscà Michael Weisse, (1480?-1534) nascut a Neisse, (Silesia). Weisse,
inspirat pels escrits de Luter va coincidir en les idees del txec Jan Huss i
dels Hussites. Va ajudar en la correcció del primer himnari del que es te
memòria, el Ein new Gesangbüchlein
(1531) i al que
va posar-hi alguns dels seus propis himnes i traduccions del llatí.
Després, el 1749, va
sortir en el Compleat Psalmodist de
Arnold. Aquesta melodia s’ha cantat amb diferents lletres, si be sempre ha
estat un himne sobre la Resurrecció del Crist.
El
1739 Charles Welsey, va agafar les tres primeres estrofes i en va afegir una
quarta i el va publicar en Hymns
and Sacred Songs (1739)
Una
altra adaptació de la lletra va ser feta per Samuel Longfellow (1819-1892)
que era un pastor unitari.
La
versió catalana es de
Benjamí Planes
, i segueix l’idea del Salm 117
Pere Puig i Ballonga
|