|
JULIA WARD HOWE
1819-1910
Júlia
Ward Howe va néixer el 27 de
Maig de l’any
1819 a
la ciutat de Nova York, en una família Calvinista Episcopal estricta. La
seva mare va morir quan ella era molt jove i Júlia va ser criada per una
tia seva. El seu pare, Samuel Ward, era banquer, però no d’una gran
fortuna. També va morir al poc temps, de forma que la educació de Júlia,
va ser responsabilitat d’un seu oncle molt mes lliberal. Així ella va
créixer en un ambient menys estricte, tant en religió com en aspectes
socials.
Tenia
21 anys quan va casar amb Samuel Gridley Howe. Home inquiet que havia
lluitat com soldat a la guerra de la independència de Grècia i havia
escrit i publicat les seves experiències.
Era Director
del Institut Perkins de Bòston (Massachusetts), que es dedicaven a
buscar solucions als problemes de la ceguesa.
En religió era unitari
radical, luterà i allunyat del calvinisme. Convençut del valor del
desenvolupament de cada individu, i preocupat pel problema de la ceguesa.
Era també radicalment oposat a l’esclavitud.
Júlia va entrar a formar part
de la comunitat unitària, i diuen els seus biògrafs, que fins a la fi dels
seus dies es va mantenir ferma en la creença d’un Déu en qui es podia
mantenir una relació personal, amorós, que es preocupa per la humanitat, i
que, per Jesucrist, ens havia ensenyat una manera de viure i un model de
conducta a seguir per tots els que creien en ell.
Per ella la "religió
eren els fets, no el credo"
Samuel i Júlia assistien a la
congregació pastorejada per Teodor Parker, lluitador compromès amb
l’abolició de l’esclavitud.
Moltes vegades, el pastor
Parker, es va jugar la vida
amagant als soterranis de l’església als esclaus fugitius del Sud, que
buscaven la llibertat dirigint-se al Canadà.
Tot i que Samuel i Júlia
compartien moltes idees, i que ell admirava a Júlia per la seva ment clara
i el seu enginy, la veritat es que el matrimoni va fracassar, per que ell
creia que la dona havia de cuidar de la casa i dels fills i no portar una
vida fora de casa. Ell esperava que Júlia l’ajudes en la seva lluita,
però que no hi participes massa.
Van ser uns anys tristos per
Júlia. Assistia a l’església, escrivia poesies, cuidava dels sis fills,
(dos dels quals van morir en la infantesa)
però el matrimoni s’ofegava i els enfrenaments es van convertir en
mes freqüents i mes violents.
A la fi, el matrimoni es va
trencar definitivament a causa de la infidelitat del seu marit. Ella va
continuar al seu costat, en part per la admiració que sentia per la seva
lluita social, i en part per no perdre el contacte amb els seus fills, que
tal com era la llei d’aquell temps, en cas de divorci i separació,
haurien passat al seu marit.
Júlia, en lloc de
divorciar-se, va estudiar filosofia, idiomes i es va consagrar a la seva
pròpia educació i a la dels seus fills. Es va traslladar a viure a Rome (Pennsylvania)
i va continuar ajudant a Samuel
en la publicació d’un periòdic abolicionista, i va començar, tot i la
oposició del seu marit, a mantenir una vida mes activa en la lluita pels
drets de la dona, per la pau i per la abolició de la esclavitud.
D’aquest temps son algunes
de les poesies i altres articles a favor de la abolició de l’esclavitud,
lluita en la que el seu marit participava activament.
Hi
ha evidencies que el pastor
Teodor Parker, i Samuel Howe i el seu soci banquer, formaven part d’un
grup de sis homes, que ajudaven monetàriament a John Brown, un lluitadors
contra l’esclavitud que va ser
mort, i que durant la guerra de secessió va ser considerat un heroi i al
que els soldats d’infanteria del 2º Exèrcit de Massachusetts el
recordaven en una cançó de marxa que es va fer molt popular amb el títol
de John
Brown's Body, adaptant-la a una melodia popular que havia sorgit
dels camps de treball dels
esclaus del sud.
Samuel
i Júlia formaven part d’una Comissió Sanitària, que cuidava de millorar
les condicions dels presoners de guerra.
Gràcies
als seus esforços van salvar-se moltes vides. L’any 1861, el president
Lincoln, va invitar-los a Washington, per saber mes dels treballs
d’aquesta comissió.
Durant
aquest viatge, el matrimoni, va fer una visita a l’exèrcit de
la Unió
, que estava acampat a Virginia.
Aquí
van sentir als soldats que cantaven la cançó sobre la mort de John Brown.
El
pastor Freeman Clarke, que els acompanyava i que coneixia les poesies
publicades per Júlia, va suggerir-li que escrivís una nova lletra per
aquesta música, per substituir la que cantaven els soldats.
Aquella
mateixa nit, li va costar d’agafar el son, i li van sorgir les paraules de
la primera estrofa de la poesia que anomenaria The Battle Hymn of the Republic
Els
meus ulls han vist la gloria de la vinguda del Senyor que està
trepitjant els raïms de l’ira.
Ja ha deslliurat el llampec fatal de la seva espasa ràpida i
terrible. La seva veritat esta avançant.
Copia
autògrafa de l’original “The Battle Hymn of the Republic” datada el
Febrer de1904
Un cop
acabada, el febrer de 1962 va ser publicada en el periòdic Atlantic Monthly, i per
aquesta poesia, la mes famosa per la que se la coneix arreu del món, li van
pagar 5 dolars.
Júlia
Ward Howe cap l’any 1860
Una
de les preocupacions de Júlia eren els terribles efectes de la guerra que
ella havia vist tan propers. Va treballar de valent consolant els soldats
mutilats. Preocupant-se per les viudes i els orfes dels soldats d’ambdós
de les parts en guerra, i va comprendre que els efectes devastadors de la
guerra no acaben amb la mort dels soldats a la batalla. Ella vivia els
efectes que anaven mes enllà, amb el sofriment i la devastació que portava
a tantes famílies, tant del Nord com del Sud.
L’any
1870, Júlia Ward Howe, prenia una nova determinació per lluitar per la
pau. En un món convuls per les guerres, Júlia va fer una crida a totes les
dones del món perquè s’oposessin a totes les guerres. A que lluitessin
amb totes les forces perquè cap dels seus fills anés a matar al fill de
cap altra dona, i va fer una Declaració, convocant a les dones a unir-se en
un congres i establir un Dia de
la Mare
per
la Pau
En
certa forma estava influïda per les idees de Anna Jarvis, una jove que
havia intentat el 1858 millorar les condicions de treball de les dones
establint un dia de
la Mare
Treballadora.
Aquesta
crida no va tenir la acceptació que ella esperava i tot i que va viatjar a
Londres, en aquell temps capital molt influent i preocupada pel
desenvolupament de la dona, va tornar decebuda perquè, segons explicava,
les dones de Londres estaven mes preocupades per obtenir el dret de vot, que
per la pau.
Anys després, la
filla d’Anna Jarvis, (que també es deia Anna Jarvis (1864-1948) que havia
estat mestra de l’escola dominical de la seva comunitat,
va recollir les idees de la seva mare i també les de Júlia, i va
aconseguir que s’instituís com el Dia de
la Mare
a la seva església de Grafton, i el dia 10 de Maig de 1908, les esglésies
de Grafton i Filadelfia celebraven el primer Dia de
la Mare. A
l'església metodista episcopal de Grafton es va celebrar un servei en
memòria de l’Anna, mare, que havia promogut aquesta idea.
El Dia de
la Mare
va rebre el reconeixement oficial el 9 de Maig de 1914, pel president Wodrow
Wilson. El Congres va autoritzar al president a que aquest dia fos
d’observança nacional.
Júlia
Ward Howe poc abans de la seva mort
Júlia
Ward Howe es va destacar com a conferenciant i també com a escriptora.
Entre els seus escrits destaquen: Un
viatge a Cuba (1860); Sexe i
Educació (1874);
La Societat
Moderna
(1881); Margaret Fuller (1883) i Reminiscències
(1899).
El
1908, va ser elegida membre de
la Acadèmia Americana
de les Arts i les Lletres. Va ser la primera dona elegida per aquesta
Acadèmia.
Va
morir el 17 d’octubre de
1910, a
Middletown, Rhode Island.
La
lletra catalana la va escriure el pastor de l’església Baptista de
Terrassa, Samuel Vila.
Pere Puig i Ballonga
|