|
HORACI G. SPAFFORD
1828-1888
Horaci
G. Spafford, és l'autor de la lletra original de l'himne "Ell Guia els
meus passos"
Nº 255 de l'himnari "Cants
de Glòria" adaptat al català per Noemí Celma.
Spafford
era un advocat i home de negocis nord-americà, membre de
la Junta
Directiva
del Seminari Teològic Presbiterià de
la Ciutat
de Chicago (EUA).
L’octubre de l’any
1871, a
la ciutat de Chicago es va produir un gran incendi que va motivar una gran
crisis financera que va afectar molt directament als negocis de Spafford.
Algun temps després, Spafford s’havia d’embarcar
per anar a Europa juntament
amb la seva família però per un contratemps inesperat ell no va poder
embarcar i van marxar la seva dona Anna i les quatre filles grans, en el
vaixell francès “SS Ville
du Havre”.
A les dues de la matinada del dia 22 de Novembre de
1873, la nau va xocar contra
el “Lochearn” un vaixell angles de ferro,
i es va enfonsar al mig de l’Atlàntic amb els 226 passatgers.
Tan sols se’n van salvar 87.
La dona de Spafford va ser una d’elles, però no les quatre
filles que desaparegueren engolides per les aigües. La mare, recollida per un altra embarcació, va ser traslladada a
Gales (Anglaterra). Des d’allà va enviar un telegrama al seu espòs
dient-li: “Saved alone” ( “Sols jo m’he
salvat”)
Spafford va agafar la primera nau que sortia cap
Anglaterra, i va passar pel mateix lloc on poc temps abans havien
desaparegut les quatre filles. Mentre navegava per aquelles aigües va
escriure les paraules d’aquest cant.
Philip P. Bliss, a petició del propi Spafford, va
posar-hi música i la va titular “VILLE DU HAVRE”, el nom del vaixell
francès on van morir les filles de Spafford.
En una reunió de pastors a Chicago, el novembre de
1876, Bliss el va cantar per primera vegada.
El matrimoni Spafford, l’any 1880, després de
veure morir el seu fill, es va traslladar
a Israel, juntament a la única filla que els hi quedava, i van viure a
Jerusalem on van col·laborar
en la fundació de
la Colònia Americana, que posteriorment inspiraria a la novel·lista sueca Selma Lagerlöf,
premi Nobel de literatura de l'any 1909,
la novel·la Jerusalem.
Estaven convençuts que
la Terra Santa
era el millor lloc per esperar la vinguda del Senyor.
Spafford va morir a Jerusalem, de malària, el 16
d’Octubre de 1888
Pere Puig i Ballonga |