DÉU FINS AQUÍ M'HA ANAT PORTANT

Nº 44 DE L’HIMNARI CANTS DE GLÒRIA

LLETRA

 
1.  Déu fins aquí m'ha anat portant,
     per sa bondat sens mida,
     de dia i nit, bo i perseverant
     mon ànima i ma vida.
     Ell fins aquí m'ha ben guiat,
     i fins aquí Ell m'ha alegrat;
     Ell m'ha ajudat fins ara!
2.  Lloança, glòria a Tu, mercès
     pel gran amor que envies
     i que en ma vida has fet palès
     i és nou en tots els dies.
     En la memòria inscriuré:
     Grans coses Déu en mi va fer;
      Ell m'ha ajudat fins ara!
3.  Ajuda'm més lluny, mon escut,
     en tota hora i dia;
     en tots indrets don-me ajut,
     pel que Jesús sofria,
     i digui jo fins a la mort:
     Per Crist m'ajuda el meu Déu fort,
     m'ajuda com fins ara!
 
                          Lletra original: Amelia Juliana, Comtessa de Schwarzburg 
                          Lletra catalana: M.  E.  Vidal  (1923-1997) 
                          Música:  Witemberg 1523
			

 

HISTÒRIA

   

AMELIA JULIANA

COMTESSA DE SCHWARZBURG

1637-1706

Amelia Juliana GRÄFFIN, nascuda GRÁFFIN VON BARBY, el 19.8.1637 al Castell Heidecksburg, de RUDOLDSTADT, morí  3.12. 1706, a Rudolstadt.

Castell Heidecksburg  

Era la comtessa de Barby Rosenburg, filla de Albrecht Friedrich, comte de Barby, i de Ursula, Princesa de Oldenburg.

El comte Albretch i la seva esposa Ursula havien escapat de les tragèdies de la guerra, refugiant-se al Castell Heidecksburg, tornant al seu comtat tant prompte va aquietar-se la situació.

Amelia Juliana, va quedar orfe quan era una nena molt petita. Va perdre el seu pare als quatre anys i la mare un any mes tard, per aquest motiu la seva tia, esposa del Comte Ludwig Günteher, la va afillar, portant-la novament al Castell Heidecksburg. Allà va créixer com una filla mes, juntament amb els seu cosí i tres cosines.

Ella i la seva cosina Ludämilie Elisabeth, van ser molt influenciades pel seu tutor, Dr. Ahasuerus Fritsch, i mogudes per la seva espiritualitat van escriure moltes poesies religioses. Mes de 600 himnes se li atribueixen.

Ahasuerus Fristsch  

El 7 de Juny de 1665, casava amb Albrecht Anton II, el seu cosí, que havia estat promogut  Príncep Imperial de Schwarburg-Rudolstadt l’any 1599, i del qui va tenir dos fills, Ludwing Friedrich I, i la princesa Albertina Antonia.  

Durant els anys del seu govern, el principat va continuar incrementant  el  prestigi, que ja venia del seu avantpassat Albert VII, que,  l’any 1599 havia iniciat els canvis que convertirien la seva Casa, en una de les principals rames de la nissaga swarburguesa.

Amèlia Juliana pertanyia, per tant, a la noblesa del principat de SCHWARZBURG-RUDOLSTADT, que l’any 1532 es va adherir amb entusiasme a la reforma protestant de Martí Luter.

Segons sembla, pel que diu l’historia, durant la guerra dels trenta anys, les tropes que comandava el  duc d’Alba, (que havia arribat a Brussel·les l’agost del 1567 per lluitar contra els protestants alemanys i francesos manats per Guillem d’Orange, als  qui va vèncer)  no es van atrevir a continuar la seva violenta campanya contra els protestants de Schwarzburg per la decidida actitud de la  comtessa Catalina. Posteriorment, el duc d’Alba va ser destituït l’any 1573.

Biblioteca de Rudolstadt 

El principat de Swarzburg-Rudolstadt tenia domini sobre la població d’Arnstadt, lloc on J.S.Bach l’any 1704 va ocupar la seva primera plaça d’organista,. Es molt probable que la comtessa Emília, ja gran, tractes amb el jove Bach, que ja tenia, en aquell temps, fama de músic, coneixedor del mecanisme dels orgues, i que havia inspeccionant l’orgue nou de l’Església d’Arnstadt on va donar un concert extraordinari el dia de la seva inauguració.

 En l’historia de la ciutat de Rudolstadt, hi consta que l’any 1635 ja tenia  la seva primera orquestra, i l’any 1665 s’iniciaven els Festivals al Castell de Heidecksburg, que son considerats el Primers festivals celebrats d’una manera organitzada a Alemanya. Segurament la comtessa fou la inspiradora d’aquests esdeveniments artístics.

Però, naturalment, pels temps  en que va viure i pel lloc on estava,  va patir  en la seva pròpia casa, els efectes de la anomenada Guerra dels Trenta Anys, que va durar del 1618 fins 1648, encara que de forma intermitent,  quan es va firmar el tractat de Westfalia, que fou quan es van establir les condicions de convivència entre catòlics i protestants.

L’historia diu que la Guerra dels Trenta Anys va portar infinita misèria al poble, i la pèrdua d’influència i de territori per part d’Alemanya. 

Aquesta guerra, que es un dels fets mes tràgics de l’historia del cristianisme europeu,  va portar un seguit de mort, d’odis, i de lluites, que ens fan entenedores les paraules de l’himne nº 44.

Déu fins aquí m'ha anat portant

per sa bondat sens mida,

de dia i nit, bo i preservant

mon ànima i ma vida.

Ell fins aquí m’ha ben guiat

i fins aquí Ell m’ha alegrat;

Ell m’ha ajudat fins ara!

 

La melodia d’aquest himne, però, es mes antiga. Es anterior a la Reforma de Luter, i està inclosa en el recull d’himnes anomenat   “Witemberg 1523”   Aquell any va ser quan Luter va escriure la seva Formula missae et comunionis on queda ben palesa la preocupació que el reformador sentia  pel cant congregacional a l’església.

Luter va recollir antigues melodies, que es cantaven en llatí, i va procurar que es posessin en llengua alemanya.   L’any següent, (1524) i per indicació del propi Luter al seu amic i conseller musical Johannes Walther,   va publicar la primera compilació d’Himnes d’ús en l’església luterana que porta per títol Cançoner espiritual de Wittemberg .  

Amb aquesta melodia hi ha també una altra lletra: “Sei Lob und Ehr dem höchsten Gut” (Lloança i honor donem al Bé Suprem) de Johann Jakob Schütz (1640-1690) un jurista de Frankfurt.

Entre les poesies mes conegudes de la comtessa de Schwarzburg, la  “Wer weiss, wie nahe mir mein Ende” (El qui esta prop, en la meva mort) inclosa en el Kirchen Gesanbuch (Himnari  Alemany) amb música de Georg Neumark, (1621-1681) compositor que, molt probable, fos conegut per la comtessa,  ja que va viure a Weimar, ciutat  molt propera a Rudolstadt.  

La traducció catalana de l’Himne: Déu fins aquí m’ha anat portant, es de Mª Eugènia Vidal, i la harmonització de la melodia de Pere Inglada Sanmarti,  va ser escrita l’any 1948, en plena dictadura franquista, i publicada en fulles impreses en multicopista, formant part de l’Himnari Evangèlic Català, que pretenia portar a les esglésies evangèliques de Catalunya himnes en la nostra llengua, que estan inclosos ara a l’himnari Cants de Gloria editat per la IBEC.

Mª Eugènia Vidal

Hi ha també una versió castellana al Himnario Cristiano fet en col·laboració entre l’Església Evangèlica Espanyola i l’església Espanyola Reformada Episcopal (Nº 466) Dios hasta aquí me acompañó, amb lletra de Federico Fliedner

Federico Fliedner

Pere Puig i Ballonga

RELACIÓ D’HIMNES COMENTATS