DÉU ÉS L’AUXILI. UN FERM CASTELL

Nº 35 DE L’HIMNARI CANTS DE GLÒRIA

 

Déu és el nostre refugi i fortalesa,

un auxili ferm en les tribulacions.

 Per això no tenim por quan la terra trontolla

i es trasbalsen les muntanyes en la mar.

 Que bramulin i s’encrespin les ones,

i a la seva embranzida tremolin les muntanyes.

Salm 46:1-3

LLETRA

 
1.  Déu és l’auxili. Un ferm castell,
    el gran refugi nostre.
    Res no temem al costat d´Ell:
    Si Déu és amb nosaltres !
            Ja poden bramular
            les ones de la mar.
            No pot pas trontollar
            el nostre cor humà:
            Si Déu és amb nosaltres!
2.  Invoco Déu com el penyal,
    escut i ciutadella,
    el qui ens deslliura de tot mal:
    Si Déu és amb nosaltres!
            El Crist, el Salvador,
            Jesús és l’estimat,
            l'humil, el Redemptor
            el qui pren el pecat
            del món, de tots nosaltres.

3.  L'Omnipotent ens salvarà
    al llarg de tots els segles!
    Arreu del món hem de contar:
    El Crist és amb nosaltres!
            Es fa miques el món...
            De l’avenc més pregon
            el príncep ha vingut.
            Que n’és de gran l’ajut,
            si Déu és amb nosaltres!
 
                        Música i lletra original: Martí Luter (1483-1546)                         
       			Lletra catalana: Àngel  Cortès (1924-2003)

HISTÒRIA

   

MARTÍ LUTER  

1483-1546

L’Himne més famós, dels trenta set que se li atribueixen a Martí Luter, és, sens dubte: Ein feste Burg is unser Gott   (Un ferm castell és nostre Déu)

Aquest himne està inspirat en els tres primers versets del Salm 46, i Luter l’escriu manifestant una gran confiança en Déu.

No sabem exactament quan Luter va compondre aquest himne, però segons sembla, va ser en la època  quan Luter va ser requerit, l’abril del 1521, per Carles V a presentar-se davant la Dieta (Assemblea) a la ciutat lliure de Worms, perquè es retractés de la seva fe. Luter va pronunciar, al final d’una llarga exposició de les seves creences, aquelles paraules que han quedat com un monument de la seva fermesa: La meva consciència està lligada a la Paraula de Déu, ni puc ni vull retractar-me, perquè no és segur ni aconsellable fer res contra la consciència. Aquí estic, no puc procedir d’altra forma. Que Déu m’ajudi! Amén

Carles V

Van ser aquells llargs anys de lluita, que van determinar que els prínceps evangèlics, l’elector de Saxònia, Felip, el landgrav de Hessen, Ernest de Luneburg, Jorg de Brandenburg i els portaveus de les ciutats d’Estrasburg, Ulm, Constanza, Nuremberg, Lindau, Kempten. Memmingen, Norlingen, Heilbronn, St. Gallen, Isny, Reutlingen, Weissenburg i Windsheim, al no acceptar el document redactat pels representants catòlics, durant la Dieta celebrada a Spira; (1529) presentessin una protesta formal, protesta de la que ha derivat l'apel·latiu de protestant als seguidor de la Reforma Luterana, i per extensió, identificar a tots els qui s’oposaven a les doctrines de l’església Catòlica, quan Luter va escriure aquest himne que li omplia el cor de confiança.

Castell de Wartburg on Luter va ser portat després de la Dieta de Worms

Va ser publicat per primera vegada l’any 1528, i va acceptat fervorosament pel poble alemany fent-se l’himne més popular i cantat de tots els himnes evangèlics i el que a més idiomes s’ha traduït.

Fins a la seva mort, l’any 1546, les paraules d’aquest himne el van acompanyar en tots els moments difícils. Un historiador explica que, a causa d’estar excomunicat pel decret de l’emperador de l’any 1530, no va poder assistir a la Dieta d’Augsburg, on el defensava el seu amic Felip Melanchthon. Luter va ser refugiat pel seu protector, el príncep elector Joan de Saxònia, a la fortalesa de Coburg, perquè no fos empresonat per les tropes de l’emperador o del papa. Luter cantava molt sovint aquest himne que li donava força per continuar la seva tasca.

Però el que més el va animar va ser una composició de Ludovico Senfl, natural de Zurich (Suïssa) músic de la cort de l’emperador Maximilia I, i més tard músic de la cort catòlica de Baviera, que mantenia correspondència amb Luter i que segurament va caure en desgràcia, per la simpatia que tenia en vers Luter.

Luter li va demanar una còpia de l’antífona In pace in id ipsum (En pau en ficaré al llit i en pau m’adormiré), però Senfl, li va enviar un arranjament musical del Salm 118:17 No moriré, viuré encara, per contar les proeses del Senyor.

Luter va escriure amb grosses lletres, aquest text a la paret de la seva habitació.

La música i el cant van ser de gran ajuda per mantenir el seu esperit ferm.

Ja hem dit que aquest és l’himne més famós de Luter, i probablement el que a més idiomes s’ha traduït, però també és, el que, probablement, més adaptacions musicals ha tingut al llarg de la història.

En una col·lecció editada l’any 1544 ja hi havia quatre arranjaments contrapuntístics diferents. Molts grans compositors n’han fet arranjaments o adaptacions d’aquesta melodia.

L’any 1730 Joan Sebastià Bach va compondre una cantata, la N º 80 titulada de la Reforma, que commemora el segon centenari de la presentació oficial de la Confessió d’Augsburg.

Beethoven en va escriure un cànon, amb aquesta melodia. La opera de Meyebeer, “Els Hugonots” l’inclou. Hi ha gran nombre d'oratoris i cantates que parlen de l’obra i personalitat de Luter, i en totes, aquest himne hi és.

Mendelssohn va escriure la “Simfonia de la Reforma ” amb aquest tema musical. Franz List en va fer una transcripció per orgue, del coral de Otto Nicolai (1843). Les obres per orgue amb aquest tema són nombroses.

Wagner també la va utilitzar...

L’arranjament que tenim als nostres himnaris és de Joan Sebastià Bach.

 Tomba de Bach a l’esglesia de St. Tomàs, Leipzig

L'adaptació al català del nostre himnari, és de l'Àngel Cortès, qui fou president de l'IBEC, i molt reconegut per la seva tasca de difusió de la nostra llengua en les esglésies evangèliques del país.

Àngel Cortès

 

Pere Puig i Ballonga

RELACIÓ D’HIMNES COMENTATS