|
WILLIAM
CROFT
1678-1727
William Croft va néixer a Ettington,
Anglaterra, el 30 de Desembre de 1678. De molt jove ingressà al
cor de la capella reial i estigué sota la direcció del compositor i
organista John Blow, (1649-1708) de qui fou un dels més talentosos
deixebles. Als 19 anys estava molt interessat en la composició, i va
estudiar l’estil de les cantates de Scarlatti, Carissimi i d’altres
compositors.
El 1700 fou nomenat gentleman organista de la capella reial. L'historiador John Hawkins, deia d'ell l’any 1776, que era un geni
de la música religiosa.
Des de 1704 va compartir amb Jeremiah Clarke, el càrrec
d’organista de la capella, situació que durà fins el 1707, any en que
morí Clarke.
A la mort de Clarke,
Croft ocupà tot sol la plaça d’organista al temps que es
dedicava a la composició. D’aquells temps són moltes de les seves cançons,
sonates per violí, per flautes, per orquestra de cambra, etc.
L’any 1705 va succeí a Blow en els càrrecs de compositor i master of the children
de la capella i organista de l’abadia de Westminster. El 1713 es
doctorà en música a
la Universitat
d’Oxford i l’any 1726 fou un dels membres fundadors, amb altres 12
musics, de la Academy
of Vocal Music que
més tard esdevindria la Academy
of Ancient Music.
Westminster
Abbey
Croft fou un dels músics anglesos més notables de la primera
meitat del segle XVIII. Contribuí al desenvolupament de l’anthem,
una forma equivalent al motet
llatí, però en anglès.
Els antehms
compostos per Croft, són obres dividides en seccions que inclouen solos,
duets, trios i parts per a orgue sol. Alguns dels més brillants són: O
praise the Lord, ye that fear him i Hear my prayer, O Lord.
Al 1724 publicà la seva
més famosa obra, una selecció dels
seus anthems en dos
llibres, sota el títol Musica
sacra. Són 31 anthems
que li van donar a Croft una reputació extraordinària en el món
musical.
De les seves composicions se’n poden destacar les compostes en
ocasió de l’aniversari de la reina Anna; per la coronació de George I,
i per la celebració
del tractat de la pau d’Utrech, amb lletra de Joseph Trapp.
Croft va influir també en el model d’oratoris que Haendel va
desenvolupar anys després.
Està enterrat a
l'Abadia
de Westminster, i l’epitafi escrit a la seva tomba acaba amb aquestes
paraules: Ha viscut entre els
mortal durant més de cinquanta anys amb la
més gran innocència...ha marxat per ajuntar-se al
cor celestial, on podrà afegir-hi al concert dels àngels el seu AL·LELUIA.
El nº 117 de l'himnari Cants de Glòria, Desitges
la pau, està, probablement
adaptat al català, per Ester Lawrence
i va ser inclòs en el primer himnari
editat per George Lawrence “Cánticos de Luz y Amor” l’any
1893, on hi havia dos càntics en català. Un d’ells era aquest.
Posteriorment també va ser inclòs a l'himnari Cántichs Evangélichs que
va veure la llum l’any 1896.
Hi ha dos lletres amb les que es canta en anglès: Thoug
troubles assail, de John Newton i Ye
servants of God de Charles Wesley.
Pere Puig i Ballonga |