Martí Luter, el
Reformador Alemany, va escriure aquest himne per la celebració de Nadal a
casa seva i el va dedicar al seu fill Joan, quan tenia quatre anys.
Luter es va casar amb
Catalina Bora, filla d’un noble que s’havia empobrit, i Catalina va
ingressar al convent de Nimbschen (prop de Grimma) fent els seus vots
l’any 1515 quan tenia 16 anys.
L’any 1523, influïda
pel moviment reformista de Luter, juntament amb onze monges més, es va
escapar del convent, i va ser acollida a casa del pintor Lluc Cranach el
Vell, que també simpatitzava amb les idees de Luter.
Al cap d’uns anys,
el 13 de Juny de 1525, es celebrà el nuviatge i el casament de
Catalina amb Luter.
Tot i que Luter va dir
que s’havia casat per tres raons: per alegrar al seu pare que sempre
l’havia volgut veure casat, per donar un bon disgust al Papa de Roma i
per ser coherent amb les idees reformistes que sobre el matrimoni
ensenyava, sense cap menció a l’amor; el cert és que al cap dels anys
Luter va estimar profundament la seva esposa i als sis fills que va tenir
el matrimoni.
La vida familiar de
Luter a Wittemberg, va estar envoltada per un constant transit de
visitants i de estudiants que
Luter acollia a casa seva.
Els estudiants, que
quan arribaven els dies de Nadal no podien gaudir-les
a les seves cases, sempre trobaven acollida per festejar-les a casa
de Luter.
Aquest himne, tal com
ell el va escriure consta de 15 estrofes i el va pensar per ser cantat en
dues parts. La primera seria cantat per un jove vestit semblant un àngel,
que baixant per l’escalinata de la sala, canta la primera part, en la
versió catalana serien les quatre primeres estrofes, i tots els
assistents cantarien les altres estrofes, en la versió catalana la
cinquena.
Pere Puig i Ballonga