Mateu Cosidó ex
sacerdot, convertit a l’evangeli al sud de França,
als voltants de l’any 1857.
Va col·laborar amb l’evangelista Manel Pinto
(+1858), a Burdeus, va ser agent de
la Societat Bíblica
francesa viatjant pel sud de França i desprès es va traslladar a Madrid i
Barcelona, on va col·laborar amb els missioners George Lawrence, i
Guillermo Gould.
No tenim molta informació sobre la vida de Mateu
Cosidó. Les poques dades que es coneixen podem trobar-les al llibre The
Dawn of the Second Reformation in Spain, being the Story of its Rise and
Progress from the year 1852, escrit per la esposa de Robert Peddie,
un dels fundadors de
la Spanish Evangelization
Society
d’Edinburg, i també d’algunes notes aparegudes a El
Cristiano, periòdic evangèlic d’aquell temps.
“...un dels espanyols convertit per ell (Pinto)
–Mateu Cosidó- ha deixat Burdeus, on havia viscut des de feia anys i anat
a Madrid, on ara treballa”
i al peu de pàgina, afegeix:
“Abans de la
impressió de lo exposat anteriorment, hem rebut noticies del recent
traspàs de Mateu Cosidó. “Era
-deia una comunicació des de Madrid en El Cristiano- entre
els mes prometedors i millor formats
dels evangelistes espanyols, i des de fa 12 mesos, havia estat ajudant al
germà Gould aquí en el seu treball”
(Tret del llibre História, Arte y Alabanza de
Sandra Myers Brow)
En el llibre That the World may Know. En
el volum 8e. West Eurepean Evangel de Fredk A. Tatford, que es
l’historia de la propagació de l’evangeli pel món, en la pàg. 366,
anomena a Cosidó (ell diu
Casido) com un obrer a tot
temps, ajudant de Gould, a Madrid, i diu d’ell que era
poeta.
Durant la terrible pesta (la febre groga) de l’any
1870, Mateu Cosidó, va emmalaltir i el 1870 o el 1874 (els historiadors no
es posen d’acord en la data de la seva mort)
l’autor de molts himnes i editor de l’himnari castellà
La Lira Sagrada
va morir a Tortosa, la seva ciutat nadiua al no pogué
superar la terrible malaltia. L’esposa de Mateu Cosidó, Dolors Rollan, va
continuar la seva tasca com a mestra a l’escola de nenes. (Tret del
llibre El Protestantisme a Catalunya de Joan Gonzalez Pastor)
La Lira Sagrada
,
és una col·lecció de 70 himnes,
i va ser editat l’any de la seva mort. Va ser un dels
primers o el primer himnari en castellà que portava les partitures de música.
(De mes antics es coneixen els
fullets publicats per
la Sociedad Americana
de Tratados on hi havia càntics para los niños de nueva
Granada. En 1867
la mateixa Societat
va publicar
La Estrella
de Belén, una col·lecció
de 16 fullets de quatre pàgines on hi havia un himne amb lletra i música.
Van ser uns fullets molt utilitzats durant mes de 30 anys en les reunions
evangelístiques.)
La Lira Sagrada
te
unes característiques que el diferencien d’altres himnaris de l’època,
com senyala Sandra Myers Brown, en el seu llibre Historia, Arte y
Alabanza. Es un
recull completament nou fet d’acord amb el nostre tarannà i a mes, con
queda dit, incloïa les partitures musicals, cosa que no era normal en
aquell temps.
L’himnari no porta data d’impressió, però
segons l’historiador McConnell va ser editat el 1874, però, o aquest o un
altre himnari de Cosidó desconegut per nosaltres, ja
estava en ús a les esglésies evangèliques, ja que en uns acords presos a
Gibraltar l’abril de l’any 1868, es recomanaven dos himnaris, el de José
Joaquin de Mora i el de Mateu Cosidó.
La Lira Sagrada
, va tenir una gran
influencia en la himnologia del seu temps i te un especial interès perquè
es tracta d’una col·lecció d’himnes fets expressament per l’ús de
les comunitats evangèliques espanyoles, i tal com diu l’autor en la
introducció: s’ha
tingut present que en les assemblees cristianes, on tots canten, la majoria
dels congregats no tenen coneixements musicals, per lo que s’han compost
els càntics d’una manera tan senzilla que amb un sola veu es puguin
cantar...
... l’autor, considerant que els càntics de
les assemblees cristianes son cors espontanis, en el que tots hi prenen
part, ha compost la música, no pels intel·ligents en l’art, sinó pels
cristians que canten les lloances al Senyor amb el cor, d’acord amb les
Sagrades Escriptures.
A l’himnari Cants de Glòria
de Cosidó tenim l’himne nº 41 Del Crist, si, l’esglesia que
la lletra en castellà i la música son d’ell. En castellà Iglesia
de Cristo, reanima el amor fou
adaptat al català per Antoni Almudévar.
La música te un certa
semblança amb una melodia de Johan Michael Haydn, germà petit de Franz
Joseph Haydn que era molt més
famós. Va viure bastant a la l’ombra del seu germà a qui va seguir quan
es va traslladar a Viena. Després, però, va anar a Salzburg, on va ser
protegir per
la emperadriu. Amb
tot va viure sempre amb molta modèstia i no era partidari de publicar les
seves composicions.
Aquesta similitud ha fet
pensar a alguns que Cosidó coneixia aquesta melodia i que la va adaptar per
la seva poesia, però es bastant improbable.
A l’himnari Cants de
Glòria hi ha la referència d’aquesta variant però no hi figura
la música.
Pere Puig i Ballonga