AI, COM BOIRA!

Nº 197 DE L’HIMNARI CANTS DE GLÒRIA

LLETRA

1. Ai, com boira!, ai, molt fràgil,
   és la nostra vida!
   El començ és fantasia;
   el seu curs, tot un misteri;
   finalment, el sol la crema.

2. Ai, com l'aigua!, ai, ben àgil,
   és la nostra vida!
   El començ és embranzida;
   el seu curs, la meravella;
   finalment, al mar s'endinsa.

                                             Música: Johann Crüger (1598-1662) 
                                             Arm. J.  S.  Bach (1685-1750)
                                             Letra original: Michael Franc (1607-1677)
				    	     Lletra catalana:  Mateu Sanclimens

HISTÒRIA

MICHAEL FRANC

1609-1677

AI, COM BOIRA, AI, MOLT FRÀGIL

Aquesta melodia la va escriure Johann Crüger (1598-1662), per una poesia de Michael Franck (1607-1676) i la versió que tenim al l’Himnari Cants de Glòria, és la harmonització feta per Joan Sebastià Bach.

La lletra catalana es de Mateu Sanclimens, i editada per M/F.

Schleusingen

Michael Franc va néixer a Schleusingen, Francònia, i va morir a Coburg, Baviera.

Va néixer en una família molt humil, i la seva joventut va transcorre plena de dificultats per la prematura mort del seu pare. Tenia un marcat sentiment religiós que es veu reflectit en la seva obra poètica. Era mestre d’escola a Coburg l’any 1644 i al llarg de la seva vida va escriure molts himnes, lletra i música. 

Tot i que la seva obra va  ser molt apreciada en el seu temps, només aquest himne es encara cantat en els himnaris evangèlics alemanys, probablement gràcies a que J.S.Bach s’inspirà en aquest cant per la catata BWV 26. Michael Franck va escriure la lletra d’aquest coral tot just acabada la Guerra dels Trenta Anys, i segons els historiadors, va ser un dels himnes d’aquest període que mes va ser cantat.

En els seus versos, Franck, descriu com tot en aquesta terra està destinat a la seva destrucció per mitjà de la mort. Hi ha qui pensa que l’idea de Franck es que tot, incloent els mes alts ideals, finalitza amb la mort.

 El nom de Crist no es menciona ni una sola vegada. Es difícil trobar-hi una paraula d’esperança. Però al final hi ha una poderosa exclamació    “Wer Gott fürcht’, bleibt ewig stehen”  (Tothom que tem  Déu, quedarà en peu per sempre).

Aquí es on es veu el contrast entre la vida fugissera i l’esperança d’eternitat del cristià.

RELACIÓ D’HIMNES COMENTATS