|
Eddie Espinosa diu
d’aquest cant, que es la pregaria que ell va començar a fer-li a Déu, quan va comprendre
la seva naturalesa pecadora i carnal.
Es com un lament que surt de l’ànima
dolorida. Es com la experiència d’Isaïes, explicada al
capítol sis del seu llibre.
Jo vaig comprendre que necessitava
desesperadament que Déu canvies el meu cor, a fi de pogué estimar les
coses que Ell estima, i avorrir les coses que Ell avorreix. Jo era
conscient de que Ell podia canviar el meu cor. Sense donar-me compte, la
melodia va sortir del fons de la meva ànima.
Cantada
lentament un s’imagina l’ànima apropant-se a Déu, que
l’espera.
Es com una dansa, que
Eddie Espinosa, com music professional coneix be.
La primera vegada que
Eddie va sentir la necessitat d’apropar-se a Déu tenia quinze anys. Ell
va ser invitat a assistir a una església evangèlica i en el curs de la
classe de l’Escola
Dominical, on s’havia parlat de la dona samaritana (Joan, 4) es va fer
una invitació per si algú
volia a acceptar de veure l’aigua de Vida. Eddie va acceptar i la seva
vida canvià radicalment.
Aquesta decisió va
influir també en la seva família, especialment en la seva mare que, de
joveneta havia conegut l’evangeli per un predicador que havia passat pel
lloc on vivia a Mèxic.
Eddie
va començar el seu camí per la música cristiana, tocant en un
grup de la seva comunitat, i va anar guanyant amb el temps i l’estudi,
fins arribar a ser un reconegut cantautor, que feia cançons com el fruit
de la seva fe. Simplement, ell diu, cantava les seves pregaries.
Pere Puig i Ballonga
|