O, CANTA ÀNIMA MEVA

Nº 7 DE L’HIMNARI CANTS DE GLÒRIA

LLETRA

 
1.  O, canta ànima meva
    a Déu, el teu Senyor,
    i no t'oblidis d'agrair 
    el seu amor.
    És ell qui perdonà,
    de gràcia el teu pecat,
    i al veure't trist i compungit
    la pau donà.
2.  La vida redimí,
    de la condemnació,
    i el seu amor va davallar
    benedicció.
    Ell vol donar-te el bé,
    d'un viure espiritual:
    ple d'esperança i de fe 
    perdó tindràs.
3.  Jo sé que un pobre sóc,
    indigne pecador;
    ans sé també que per Jesús
    sóc un fill seu.
    Ja tinc son Esperit,
    per guia i conseller,
    i quan ell vulgui estic segur
    d'assolir el bé.
             			   Lletra original: Thomas Olivers (1725-1799)
                                   Lletra:  Antoni Almudèvar (1894-1976)
                                   Música:  M.  Lyon  (1751-1797) -  Melodia hebraica
 

HISTÒRIA

 

THOMAS OLIVERS

1725-1799

Aquest himne ve d’una adaptació del himne anglès “The God of Abraham praise” que és la paràfrasis d’una poesia hebrea del Yigdal de Daniel ben Judà escrit cap l’any 1400.

Es troba en “Llibre de Pregaries Diàries” i es canta el vespre del Sabbat.

Yigdal és una doxologia.

Daniel ben Judà, que era un jutge jueu establert a Roma, es va basar en els Tretze articles de fe de Moisès Maimónides (1135-1204) filòsof, matemàtic i físic jueu nascut a Córdoba, qui també es conegut com Rabí Mosheh ben Maimon o per les inicials del seu nom Rambam. Maimónides va escriure una important obra legislativa, la Mishneh Tora , obra en catorze volums i es considerat una autoritat en la llei jueva.

Quan l’any 1148 els àrabs conqueriren Córdoba, van imposar les lleis de l’Islam tant a cristians com a jueus, per lo que molts van marxar de la seva terra.

Maimónides es va establir a Egipte on va ser Rabí principal de El Caire i metge de Saladin I, sultà d’Egipte i Siria

La contribució de Maimónides al judaisme li val el sobrenom de “segon Moisès”. D’ell s’ha dit: De Moisés (el Legislador)  fins a Moisés (Maimónides) mai hi ha hagut ningú com Moisés.

L'estatua de Maimónides que l'any 1964 li va dedicar Córdoba, la seva ciutat nadiua.
El nom de la plaça on es troba l'estatua es Tiberiades, en memória del lloc on va ser enterrat

 

 L’adaptació d'aquest himne es deguda a Thomas Olivers (1725-1799) un jove sabater gales descregut i irreverent, que en la seva joventut va perdre el treball pel seu mal cap.

Un vespre va entrar en una reunió evangelística on predicava George Whitefield, qui es considerat un dels millors oradors de l’història, Olivers va quedà tan impressionat que va decidir acceptà a Crist com el seu Salvador.

George Whitefield

Això va canviar la seva vida i, tal com ell confessa, desprès de la seva conversió, ajudat per John Wesley, de qui va ser durant molts anys col·laborador, va arribar a tenir “un caràcter cristià”. Va ser editor del Arminian Magazine

L’himne va veure la llum en l’Himnari de Butxaca per a us dels cristians de totes les denominacions que John Wesley va editar l’any 1785.

La música, majestuosa i extraordinària, és la adaptació d’un cant jueu que tradicionalment es cantava en les sinagogues angleses, i que el cantor Meyer Lyon  (1751-1797) va transcriure per un amic seu, pastor protestant.

Al llarg dels anys, la lletra ha tingut algunes transformacions i és molt probable que la versió que nosaltres cantem estigui inspirada en l’himne en castellà, poesia  d‘Enrique Turral, que segueix els pensaments del Salm 103.

La adaptació catalana és  d’Antoni Almudèvar.

 

Pere Puig i Ballonga

RELACIÓ D’HIMNES COMENTATS