|
THOMAS
OLIVERS
1725-1799
Aquest himne ve d’una adaptació del himne anglès “The God of
Abraham praise” que és la paràfrasis d’una poesia hebrea del Yigdal
de Daniel ben Judà escrit cap l’any 1400.
Es troba en “Llibre de Pregaries Diàries” i es
canta el vespre del Sabbat.
Yigdal és una doxologia.
Daniel ben Judà, que era un jutge jueu establert a
Roma, es va basar en els Tretze articles de fe de Moisès
Maimónides (1135-1204) filòsof, matemàtic i físic jueu nascut a Córdoba,
qui també es conegut com Rabí Mosheh ben Maimon o per les
inicials del seu nom Rambam. Maimónides va escriure una important
obra legislativa,
la Mishneh Tora
, obra en catorze volums i es considerat una autoritat en la llei
jueva.
Quan l’any 1148
els àrabs conqueriren Córdoba, van imposar les lleis de l’Islam tant a
cristians com a jueus, per lo que molts van marxar de la seva terra.
Maimónides es va establir a Egipte on va ser Rabí
principal de El Caire i metge de Saladin I, sultà d’Egipte i Siria
La contribució de Maimónides al judaisme li val el
sobrenom de “segon Moisès”. D’ell s’ha dit: De Moisés (el
Legislador) fins a Moisés (Maimónides)
mai hi ha hagut ningú com Moisés.
L'estatua de Maimónides que l'any 1964 li va dedicar Córdoba, la seva ciutat nadiua.
El nom de la plaça on es troba l'estatua es Tiberiades, en memória del lloc on va ser enterrat
L’adaptació
d'aquest himne es deguda a Thomas Olivers (1725-1799) un jove sabater gales
descregut i irreverent, que en la seva joventut va perdre el treball pel seu
mal cap.
Un vespre va entrar en una reunió evangelística on
predicava George Whitefield, qui es considerat un dels millors oradors de
l’història, Olivers va quedà tan impressionat que va decidir acceptà a
Crist com el seu Salvador.
George Whitefield
Això va canviar la seva vida i, tal com ell
confessa, desprès de la seva conversió, ajudat per John Wesley, de qui va
ser durant molts anys col·laborador, va arribar a tenir “un caràcter
cristià”. Va ser editor del Arminian Magazine
L’himne va veure la llum en l’Himnari de
Butxaca per a us dels cristians de totes les denominacions que John
Wesley va editar l’any 1785.
La música, majestuosa i extraordinària, és la
adaptació d’un cant jueu que tradicionalment es cantava en les sinagogues
angleses, i que el cantor Meyer Lyon (1751-1797)
va transcriure per un amic seu, pastor protestant.
Al llarg dels anys, la lletra ha tingut algunes
transformacions i és molt probable que la versió que nosaltres cantem
estigui inspirada en l’himne en castellà, poesia
d‘Enrique Turral, que segueix els pensaments del Salm 103.
La adaptació catalana és
d’Antoni Almudèvar.
Pere Puig i Ballonga
|