L’autor de la
lletra original d’aquest himne és Joachim
Neander (1650-1680) alemany,
nascut a Bremen. Nét de músic i fill d’un professor d’aquella
ciutat. Va estudiar teologia a
la Universitat
de Bremen durant els anys 1666 al 1670.
Alguns dels seus
avantpassats foren pastors luterans.
El seu avi va
deixar el luteranisme per fer-se predicador reformat
El seu nom
familiar era Neumann (home nou) però com que era un nom molt popular en
aquell moment, va canviar-lo pel mateix nom però en grec.
Quan tenia vint
anys i era estudiant, juntament amb alguns dels seus companys, va assistir
a un culte de l’església amb ganes de crítica i de burla. Però la prèdica
li va arribar al cor i desprès d’unes
converses amb el pastor es va convertir.
Al 1671 va anar a
estudiar a la prestigiosa universitat de Heidelberg fins l’any 1673, que
es traslladà a Frankfurt on va conèixer els estudiosos del pietisme
Philip Jakob Spener (1635-1705) i Johann Jakob Schütz (1640-1690).
Possiblement qui
més va influir en Neander va ser el predicador pietista Theodor Undereyck,
de Bremen, que lluitava contra la secularització de la societat rica,
predicant que la ensenyança bíblica havia de ser per tots els nens i
joves sense distinció de classes socials.
El pietisme va
tenir una gran influència i va ser motiu de inspiració per les lletres
de molts himnes.
Durant els anys
1674 al 1679, Neander va ser Rector de
la “Lateinschule
”
de Düsseldorf, que pertanyia a l’Església Reformada Alemanya,
però a causa de la seva amistat amb Philip Jakob Spener, es van produir
alguns conflictes amb el consistori i va ser suspès del seu càrrec.
Philip
Jakob Spener
Spener era alsacià
d’origen. Va néixer a Ribeauville i va ser pastor a Estrasburg (1663) i
a Frankfurt-am-Main (1666), predicador oficial de la cort de Dresde i també
pastor a Berlín, des de l’any 1691, que acceptà la invitació de
l’Elector de Brandenburg (que més tard seria rei de Prussia), fins
l’any 1705, l’any de la seva mort.
Però va ser a
Frankfurt, que aleshores estava molt afectada per la passada guerra (la
guerra dels trenta anys), on va iniciar entre els seus feligresos un
moviment per promoure una vida cristiana més profunda i més compromesa,
a través de l’estudi de
la Bíblia.
El moviment
pietista va prendre un gran impuls amb la seva obra Pia
Desideria (Anhels
piadosos) publicada
en 1675. Les reunions en les cases per
l’estudi de
la Bíblia
, que s’anomenaven ecclessiolae
in ecclesia (esglesioles en
l’església) van estendre el moviment pietista de forma extraordinària.
Neander, influït
per les idees de Spener, va viure, durant un temps, en una cova de la vall
del riu Düssel, molt a prop de Dússeldorf, que en aquell temps era un
lloc apartat i un barranc fondo amb parets de pedra i boscos.
Neander va escriure la lletra d’alguns dels seus setanta himnes
entre aquelles coves i boscos. A una d’aquelles coves, la gent del lloc,
anys després la va anomenar
la Neanderhöhle
i tota la contrada va rebre també el nom de
la Vall
de Neander en memòria d’ell. A mitjans del segle XIX la indústria del
ciment va començar a treure pedra d’una cantera
i l’estiu de l’any 1856 es va trobar un crani fossilitzat al
que se li va donar el nom de “l’home
de Neandertal”.
L’any 1679,
Neander va tornar a Bremen, la ciutat on s’havia convertit, per ser
pastor ajudant de l’església que pastorejava el seu mestre Undereyck.
A l’any moria malalt de tuberculosi. El mateix any de la seva mort es
van publicar els seus himnes.
El himnes de Neander van ser acceptats a moltes congregacions, i el 1716
ja havien estat editades sis edicions del seu himnari
La lletra original de “Canta
al Senyor, Rei de Glòria, oh ànima meva”
(Lobe den Herren)
està inspirada en els salms 103 i 150 i va ser escrita poc abans de
morir, quan Neander tenia trenta anys. Va ser publicat l’any
1665 a
l’himnari alemany Stralsund
Gesanbuch amb la melodia que
nosaltres coneixem i, possiblement, es tracta d’un cant popular
universitari.
La traducció al català és de Mª Eugènia Vidal, i va ser publicada
l’any 1948, amb el Nº 16 de l’Himnari
Evangèlic Català, amb una
harmonització de Pere Inglada Sanmarti.
Mª
Eugènia Vidal
L’harmonització que tenim als nostres himnaris té algunes petites
variacions, però la més popular i coneguda va ser feta el 1863 per Sir
William Sterndale Bennett (1816-1875) reconegut compositor i director anglès.
Sir
William Sterndale
Bennett
Pere Puig i Ballonga