ÀNIMA QUE PLORES, VINE AL REDEMPTOR

Nº 122 DE L’HIMNARI CANTS DE GLÒRIA

Isaïes 35:10 Els seus redimits retornaran, entraran a Sió cridant de goig, coronats d’una joia sense fi

Apocalipsis 21:4 Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.

LLETRA

1. Ànima que plores,
vine al Redemptor;
vine amb confiança,
sense cap temor.
Conta-li el que et passa,
vine com estàs:
ell t’espera suara,
i no ploraràs.

2. Vine amb ta tristesa
a l’amic fidel;
conta-li les penes,
tot el teu anhel.
Vine que als seus braços
refugi tindràs:
ell t’espera suara,
i no ploraràs.

3. Després, al qui pena
també cercaràs,
i a la creu que ens salva
el conduiràs.
La nova gloriosa
pertot ja diràs:
Vine, doncs, suara,
i no ploraràs.

Música: P. P. Bliss (1838-1876)
Lletra original: Mary A Bachelor
Lletra catalana: Antoni Almudèvar (1894-1976)

 

HISTÒRIA

   

         La poesia original d’aquest himne, Go bury thy sorrow, the world hats its share la va escriure Mary A. Bachelor, filla d’un pastor anglicà, que vivia a Anglaterra amb el seu germà, també pastor.

         La inspiració d’aquest himne li va venir un dia d’estiu, quan, en arribar el seu germà de fer la seva tasca pastoral, i després d’haver escoltat molts dels problemes dels seus feligresos, Mary tenia ganes de parlar amb el seu germà i explicar-li abastament tots els  problemes que havia tingut aquell dia.

         Mentre el seu germà l’escoltava capficat, ella va pensar que estava afegint-li una càrrega més pesada a la que ja portava amb els problemes de la gent que havia atès. En lloc d’ajudar-lo, li estava afegint pes a la seva càrrega feixuga.

         I va pensar: ¿Per què no enterro les meves dificultats per rebre el meu germà amb alegria, quan arriba capficat amb els problemes de tanta gent? I va escriure aquesta poesia, dedicada al seu germà, demanant-li disculpes.

         Aquesta poesia es va editar en un diari i Philip P. Bliss la va trobar interessant i va compondre la melodia amb la que es canta, i que va ser publicada l’any 1874.      

L'adaptació al català és del poeta Antoni Almudèvar (1894-1976), qui va ser pastor de vàries comunitats del nostre país, entre elles, l’església de Sabadell, des de l’any 1923 al 1932, i té un caire evangelístic, que ens invita a portar les nostres penes a Jesús, a qui podem explicar-li tot el que ens passa.

Antoni Almudèvar fou també un reconegut poeta i escriptor autor de molts llibres de poesia, novel·les, i també d’estudis teològics.

Pere Puig i Ballonga

RELACIÓ D’HIMNES COMENTATS