GEORGE BENNARD
1873-1958
THE
OLD RUGGED CROSS
Aquest
es un dels himnes mes popular a
la Amèrica
de parla anglesa.
La
lletra i la música va ser composta per George Bennard (1873-1958). Fill
d’un miner. De jovenet va viure primerament, a Youngstown, Ohio, però, al poc
temps, la seva família
es va traslladar a Albion, Michigan, i
poc després a Lucas, una població del mateix estat. En aquesta
ciutat va ser on va acceptar al Crist com el seu Salvador.
Quan
era estudiant i tenia setze anys, va morir el seu pare, i es va veure
obligat a deixar els seus estudis.
L’afany
per servir el Senyor en l’obra missionera el va fer entrar, juntament
amb la seva esposa, a l’Exèrcit de Salvació, organització on van
arribar a assolir el grau d’oficials.
Va
presentar la seva renuncia a l’Exèrcit de Salvació per treballar com
evangelista de l’església Metodista Episcopal,
a Estats Units i al Canadà.
Ell
explica que, en una certa ocasió, va tornar a Albion, Michigan, i
reflexionant sobre les paraules de l’apòstol Pau a la primera Carta als
Corintis, 1:17-18 Perquè
Crist no m’ha enviat a batejar, sinó a predicar l’evangeli, i sense
gens d’oratòria, per no treure força a la creu de Crist. De fet, el llenguatge de la creu és una follia per als qui es perden,
però per a nosaltres que som
salvats, és poder de Déu va pensar que la creu era quelcom mes
que un símbol, que era el centre mateix de l’evangeli.
Ell
diu: La
inspiració em va venir quan estava a Albion, un dia de l’any 1913 i
vaig començar a escriure la lletra d’aquella vella i rústega creu.
Vaig
compondre la melodia, però les paraules eren imperfectes, així que les
vaig anar canviant.
Es
va sentir per primera vegada en unes reunions especials a Pokagon,
Michigan el 7 de Juny de 1913.
Hi
ha varies poblacions que pretenen ser el bressol d’aquest himne. Però
probablement es l’església Metodista Episcopal de Pokagon,
Michigan, la que te mes dret a dir-se el lloc del naixement ja
que allà va ser on per primera vegada es va cantar, perquè George
Bennard estava com ajudant del pastor Leroy O. Bostwick, en una campanya
d'evangelització que començava el juny de 1913. Allà el va cantar la
congregació per primera vegada i també el cor de l’església
acompanyats per piano i violi amb una partitura escrita a llapis pel propi
Bennard.
Placa
commemorativa a Pokagon
A
aquesta població es va fundà
la The
Old
Rugged Cross Fundation que s’ha cuidat de refer l’església
Metodista, que s’havia convertit en un magatzem, i que es preocupa de
mantenir viu el record dels orígens d’aquest himne.
Després
de la campanya a Pokagon, l’himne es va anar fent cada cop mes popular, i
va ser cantat en grans convencions.
Bennard
va fer arribar una copia a Charles Gabriel, un dels compositors d’himnes
mes populars del seu temps i del qui nosaltres també tenim alguns himnes a
l’himnari Cants de Glòria, que li va
contestar dient-li: Vostè
sentirà
parlar-ne molt
d’aquest himne.
La
profecia de Gabriel es va complir i al poc temps era un dels cants preferits
en les reunions evangelístiques.
Durant
el seu ministeri de mes de quaranta anys, Georg Bennard va escriure la
lletra d’uns 300 himnes i algunes melodies mes, però l’himne que la fet
mes popular és aquest.
El
dia 9 d'Octubre de 1958, George Bennard, va ser traspassat d’aquesta vida,
i, tal com diu la lletra del seu himne, ben segur va canviar la vella
i rústega creu per una corona.
A
l'himnari Cants de Gloria nº 259 - hi ha la versió catalana, de
Noemí Celma, que segueix la idea de la lletra castellana que està a
l'Himnario
de las Iglesias Evangelicas de España, nº 418
"Largos años vagué por la senda del mal
sin consuelo, sin fe, sin amor.
Y la sombra fatal de la senda que hollé
puso en mi alma la hiel del dolor
A mis pies el infierno se abrió
i clamé con el alma a Jesús;
i al instante el infierno cambió
en la hermosa visión de la cruz."
Penso
que, tal vegada, aquesta lletra, que es diferent de l’original anglès,
sigui adequada pels països llatins, tan propicis a la adoració de
la creu, a fi de treure-li
aquesta càrrega d’idolatria.
Casa a Albion (Michigan) on es diu que es
va escriure l’himne
Placa
commemorativa a Albion
Pere Puig i Ballonga
|