CONFESSIÓ DE FE DE LES ESGLÉSIES BAPTISTES

A.-  LES ESCRIPTURES

 Creiem que la Bíblia va ser escrita per homes divinament inspirats, que té a Déu per autor, per objecte la salvació i per contingut la veritat sense cap error, que revela els principis d’acord amb els quals Déu ens jutjarà i que constitueix la norma suprema sobre conductes, creences i opinions dels homes.

 B.-  EL DÉU VERITABLE

 Creiem que, d’acord amb la Sagrada Escriptura, hi ha un únic Déu, viu i vertader, creador del cel i de la terra i de tot allò que contenen, amb existència pròpia o sigui no creat. Déu, segons la seva pròpia naturalesa, és etern, omniscient, omnipresent i omnipotent. Déu és amor, és just i és sant, un sol Déu en tres persones diferents: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, coeterns i iguals en perfecció divina, però amb diferent missió en la redempció de la humanitat, i perfectament units en un sol ser. 

                                       Déu Pare

 Déu, com a Pare, regna amb cura providencial en el seu univers, en les seves criatures i en la història humana, segons els propòsits de la seva gràcia. Déu és veritablement Pare de tots aquells que arriben a ser els seus fills per mitjà de la fe en Crist Jesús.

                                      Déu el Fill

 Crist és el Fill etern de Déu. En la seva encarnació com a Jesús de Natzaret fou concebut de l’Esperit Sant i nascut de la verge Maria. Jesús revelà i complí plenament la voluntat del Pare. Es va fer completament home, però mai va cometre pecat. Honorà la llei divina amb la seva obediència personal i amb la seva mort a la creu proveí la redempció de l’home. Va ressuscitar d’entre els morts amb un cos glorificat i es manifestà als seus deixebles com la persona que era amb ells abans de ser crucificat. Ascendí al cel i ara és exaltat a la dreta de Déu el Pare, i és l’únic mitjancer entre Déu i els homes, ja que té naturalesa divina i humana. Jesucrist tornarà amb poder i glòria per a jutjar el món i per a finalitzar la seva missió redemptora; mentrestant viu en tots els creients com a Senyor i Salvador.

                                      Déu l’Esperit Sant

 L’Esperit Sant és l’Esperit de Déu. Ell inspirà a uns sants homes de l’antiguitat a fi que escrivissin  l’Escriptura. Ell capacita els homes perquè entenguin la veritat, convenç de pecat, de justícia i de judici. Crida els homes perquè  acudeixin al Salvador, efectua la regeneració i exalta a Crist. L’Esperit Sant conforta els creients i els proporciona els dons espirituals amb els quals l’església és edificada. Preserva els creient fins el dia de la redempció. La seva presència en el cristià garanteix que Déu conduirà el creient vers la maduresa espiritual. Il·lumina i dóna poder al creient i a l’església en l’adoració, l’evangelització i el servei.

C.- EL PECAT DE L’HOME

Creiem que, segons l’Escriptura, l’home va ser creat a imatge i semblança de Déu, al qual ha d’obeir. Però els nostres primers pares (Adam i Eva) van pecar, desobeint Déu, i van quedar sotmesos o exposats al judici diví. El pecat produeix la separació entre Déu i l’home i l’arrossega vers la condemnació, sense que pugui obtenir la salvació pels seus propis mèrits ni per les seves pròpies obres.

D.- LA SALVACIÓ

Creiem que, segons l’Escriptura, la salvació significa passar de mort a vida, o sigui, passar de ser espiritualment mort i condemnat, per causa del pecat, a tenir vida: una nova vida eterna amb Crist, primer aquí a la terra i, després de la mort física, en el lloc celestial. La salvació suposa la reconciliació amb Déu i s’obté per mitjà del penediment sincer i la fe (genuïna o autèntica) en el Senyor Jesucrist i en la seva obra redemptora i intercessora.

En un sentit més ample, la salvació comprèn la justificació, la regeneració, la santificació i la glorificació.

                                    La justificació

Creiem que la justificació és un acte de Déu i un estat del cristià. En el moment que el pecador penedit accepta per la fe la gràcia divina, que ens és oferta en l’expiació vicària de Jesucrist a la creu, passa a ser justificat, o sigui, és declarat just davant Déu i alliberat de la seva ira i de la condemnació eterna, que mereixia per la seva injustícia i rep en el seu lloc els beneficis de la salvació obtinguda per Jesucrist.

                                    La regeneració

La regeneració és el nou naixement en Crist Jesús, que es produeix per obra de l’Esperit Sant, i constitueix el començament d’una vida nova, caracteritzada per l’obediència a l’Evangeli i els fruits del penediment i la fe.

                                    La santificació

La santificació és un procés que comença amb la regeneració i acaba en la glorificació. Per mitjà de la santificació els creients es van perfeccionant per l’Esperit Sant, seguint el model de Crist, i són capacitats per fer la voluntat de Déu, d’acord amb els propòsits divins.

                                      La glorificació

 La glorificació és la culminació de la salvació i la participació de la glòria eterna de Crist: un estat de goig final i permanent dels redimits.

 E.- LA PERSEVERÀNCIA DELS SANTS O VERITABLES CREIENTS

 Creiem que, segons l’Escriptura, el redimits per Crist, o sigui els nascuts de l’Esperit, no apostataran de la fe sinó que perseveraran fins a la fi. Això distingeix els veritables creients d’aquells que superficialment fan professió de fe, ja que els cristians autèntics són guardats per Déu i res ni ningú els podrà separar de l’amor de Déu en Crist Jesús.  

F.- UNA ESGLÉSIA CRISTIANA EVANGÈLICA

 Creiem que, segons l’Escriptura, l’Església va ser fundada per Jesucrist, que és el cap de l’Església.

Que cada església local està formada per aquells que públicament han confessat a Jesucrist com el seu Salvador i Senyor, donant testimoni de la seva fe en Ell i manifestant el seu compromís amb la pròpia església per mitjà del baptisme.

Que Crist té cura de les esglésies locals i les dirigeix (com a cap) per mitjà dels seus membres, que són capacitats, segons els dons espirituals com ara pastors, mestres, diaques, etc., per a l’edificació del Cos de Crist.

Que l’administració de cada església és responsabilitat de tots i cada un dels seus membres.

Que els fins de l’església són l’adoració a Déu, la proclamació de l’Evangeli, l’ensenyament de l’Escriptura, la comunió dels seus membres i el servei als altres.

I que els mitjans amb que compten les esglésies per al compliment dels seus fins són tant materials com espirituals: els materials vénen majoritàriament de les ofrenes dels membres (delmes i ofrenes), i els espirituals són constituïts per la gràcia de Déu, la presència de Crist i els dons de l’Esperit Sant.

 G.- EL BAPTISME CRISTIÀ I EL SANT SOPAR

Criem que, segons l’Escriptura, les dues úniques ensenyances donades per Crist a l’església són el baptisme i el Sant Sopar del Senyor.

1)           El Baptisme. Creiem que, segons l’Escriptura, el baptisme, en el nom de Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, només s’ha d’administrar a aquells que ja professen fe personal i genuïna en Jesucrist, practicant-se per immersió en aigua, per simbolitzar la mort a la vella naturalesa o vella vida i la regeneració interior vers una nova vida en comunió amb Crist i amb l’Església. El baptisme és un requisit per a participar del Sant Sopar del Senyor i dels drets i obligacions com a membre de l’església.

2)           El Sant Sopar. Creiem així mateix que, segons l’Escriptura, la institució del Sant Sopar és una altra ordenança que han de practicar els membres de l’església, després d’un detingut examen de consciència i penediment, en el seu cas, prenent el pa i el vi després de donar gràcies a Déu. El pa i el vi no imparteixen gràcia, sinó que simbolitzen o representen el cos i la sang de Crist, lliurat i vessada, respectivament,  per a la remissió dels pecats de tota la humanitat. La celebració del Sant Sopar constitueix un testimoniatge de fe i un acte de proclamació de la mort redemptora i de la resurrecció gloriosa del Senyor, fins la seva segona vinguda.

H.- EL DIA DEL SENYOR

Creiem que, segons l’Escriptura, cada primer dia de la setmana hem de congregar-nos per a donar culte a Déu, proclamant i celebrant la resurrecció de Crist.

  I.- EL JUDICI I EL DESTÍ ETERNS

Creiem que, segons l’Escriptura, Crist retornarà a la terra d’una manera imprevista, personal i visible en glòria i que, seguidament, hi haurà un judici final. I que el Senyor posarà uns a la seva dreta, a fi que gaudeixin en el cel de la glòria celestial, i altres a la seva esquerra per a condemnació eterna a l’infern.