Carta
de Pau a Titus
Apunt
biogràfic.
Titus no apareix esmentat en els Fets dels Apòstols, no obstant, malgrat
el "silenci històric" de Lluc, és mencionat a les epístoles de Pau
als Gàlates i als Corintis II, com un element decisiu en la solució de la
crisi de Corint. Era un cristià gentil (Gl 2:1), amb tota probabilitat
d'Antioquia, que va arribar a la fe per mitjà de l'apòstol Pau (Tt 1:4), i
esdevingué el seu fidel amic i eficaç col·laborador en les missions que
emprengué l'apòstol: va formar part junt amb Pau i Bernabé de la delegació
que els cristians d'Antioquia van enviar a Jerusalem (Ft 15:2 amb Gl 2:1). Fou
enviat per Pau a Corint a fi de reprimir certs abusos (2Co 8:6,16) 12:18). Se
suposa que seria el portador de la primera carta als Corintis. Pau, que esperava
impacient les notícies de Titus, deixant Efes, es va acostar a Troas, però en
no trobar-lo allí, va passar al continent i anà a trobar-se amb ell a Filipos
de Macedònia (2Co 2:12-13). Allà, Titus, pogué donar-li bones notícies de la
situació d'aquella comunitat (2Co 7:6,13,14). L'apòstol li va encarregar de
tornar de seguida a Corint per ocupar-se de la col·lecta per als necessitat de
Jerusalem (2:8-19), portant la segona carta (2Co 8:6,18,23) (En alguns
manuscrits i en el Text Recepte figura la subscripció: Tramesa des de Filipos
de Macedònia amb Titus i Lluc). L'epístola a Titus ens informa que ell durant
un temps fou el responsable i l'organitzador de les comunitats de Creta,
ministeri que li fou assignat per Pau mateix (Tt 1:5). Allà va rebre la carta
present, escrita probablement sobre l'any 94 o 95. Posteriorment, Pau, va
reclamar la seva presència a Nicòpolis (3:12). L'última menció de Titus la
fa Pau a 2Tm 4:10, notificant que Titus va marxar de Roma cap a Dalmàcia. Es
pot suposar que Titus estigué amb l'apòstol un cert temps durant el seu arrest
domiciliari, abans de marxar (o ser destinat?) a la costa nord-oest de Grècia.
Segons
la tradició va ser bisbe de Creta i va morir a una edat avançada.
Enquadre
de l'epístola:
La carta a Titus junt amb les dues de Timoteu, els dos immediats col·laboradors
de l'apòstol, es poden enquadrar en les anomenades "cartes
pastorals", que constitueixen un grup de caràcter bastant particular, molt
semblants; el seu contingut ofereix idèntica doctrina, combat els mateixos
errors i presenta la mateixa situació històrica en les comunitat de Creta i
Efes.
El propòsit d'aquestes cartes és el d'exhortar amb ordres i consells
els destinataris en els deures del ministeri pastoral amb l'autoritat de un
superior als seus col·laboradors, i al mateix temps, destinar-les als fidels de
les respectives comunitats, en aquest cas, a la de Creta. En tota la carta
transpira la preocupació de l'apòstol per l'Església (veg. l'esquema temàtic).
Es dirigeix a Titus, però és la comunitat, "els escollits de Déu"
(v. 1) per a ser el seu "poble propi" (2:14), la que ocupa tota la
seva profunda atenció.
Esquema
per a l'estudi:
Presentació
i salutació: 1:1-4.
Iª
part:
Missió de Titus a Creta: 1:5-16.
a)
Establiment d'ancians, 5-9.
b)
Reprensió dels falsos mestres, 10-16.
IIª
part:
Quina ha de ser la predicació de Titus, 2:1-3:11.
a)
Deures dels fidels, especificats per grups
diferenciats, 2:1-15: dels ancians: v. 2; de les ancianes: 3-5; dels
joves: 6; d'ell mateix com a exemple: 7-8; dels esclaus: 9-10; la raó d'aquesta
exigència cristiana: 11-14. Acaba aquest paràgraf reiterant la seva primera
exhortació: 15.
b)
Deures dels fidels en general: 3:1-11: submissió als poders constituïts:
1-2; motiu per a això: 3-7. c) Consells personals a Titus: 8-11.
Epílog:
Darrers encàrrecs: 12-14, i Salutació final. 15.
Pau Sais