SANTA NIT, PLÀCIDA NIT

                                  

       Franz  X. Gruber                                                Joseph Mohr

 

D’aquesta manera començava la història d’un dels cants més famosos de Nadal, traduït a quasi totes les llengües del món, i cantat, cada any per milions de persones.

La primera vegada que es cantà va ser la nit de Nadal del 1818, a l’església de Sant Nicolau, de Oberndorf.  La van cantar Joseph Morh i Franz Gruber, que s’acompanyava amb una guitarra, probablement perquè l’orgue de l’església estava espatllat. 

Església de St. Nicolau

Hi ha moltes versions que expliquen aquest fet. S’han escrit llibres, contes i fins i tot se n’han fet pel·lícules. Wald Disney va fer-ne una en la que posa alguns ratolins mossegant el cuir de les manxes de l’orgue, i ve a dir que gràcies a ells es va escriure el cant.

Però el més probable es que fos una inundació del riu Salzach, la causa del mal funcionament de l'instrument.

Alguns diuen que la poesia l’havia escrit Joseph Morh dos anys abans quan era ajudant del rector a la parròquia de Mariapfarr, i que, a les hores, va pensar que estaria bé pel servei religiós de la nit de Nadal si Gruber li posava música.

Església de Mariapfarr

Quina fos la causa, exactament, no la sabem, però el cas és que van decidir que la cantarien tots dos, acompanyats amb la guitarra. Poc es podien pensar en aquell moment la fama que tindria amb el temps, aquell cant escrit per una circumstància casual, per sortir del pas, en el servei religiós de la nit nadalenca.

Un temps després Karl Mauracher, constructor d’orgues, va anar a Oberndorf, per fer la reparació de l’orgue. No se sap exactament com va arribar a les seves mans la partitura del cant, i el va portar a casa seva. D’aquesta manera començava a caminar pel món, com un "Cant de Bressol Tirolès"

Karl Mauracher

Dues famílies de cantants, semblants a la família Trapp , coneguts de l’orguener, van escoltar la música, els va agradar i la van incorporar al  seu repertori. La família Strasser la va cantar a Leipzig, l’any 1832, segons consta en un diari de la capital.

L’altra família, els Rainer, la van cantar davant de l’emperador Francesc I i del Tsar de Rússia, Alexander.

L’any 1839, els Rainer, van fer una gira per Nord Amèrica, i la van cantar a Nova York

L’any 1840, el cant ja era molt conegut a Saxònia, i ja havia estat cantat per cantants de l’opera de Hannover.

A Berlín, el Cor-Catedralici Reial, el va fer popular, tant, que va fer-se la cançó nadalenca preferida del rei Friedrich Wilhelm IV de Prusia, que va decidir que el Cor el cantaria cada any per Nadal.

Tot i que el cant ja era popular a tota Europa, ningú sabia qui era l’autor ni de la lletra ni de la música. A tot arreu constava com: Autors de Lletra i música anònims.

Una llegenda diu, que un dia després d’un concert, el rei va voler saber qui era l’autor d’aquell cant que en el cançoner figurava com: Desconegut i va fer buscar, pel seu director de cor Ludwing Erk, si algú sabia qui era l’autor.

Després de molts entrebancs, quant estava de tornada cap a Viena sense haver desentrellat el misteri de l’autoria del cant, en un hostal de carretera on va parar per passar-hi la nit, quan estava a la taula esperant el sopar Erk va sentir que un ocell engabiat que estava a la fonda i cantava aquesta melodia. Impressionat va demanar-li a l’hostaler que li digués qui havia ensenyat el cant a l’ocell.

L’hostaler no ho sabia, però es recordava de qui li havia donat l’ocell,  i així va arribar fins Oberndorf, on un nen de l’escolania li va dir que l’autor era el seu pare, Franz Gruber.

Aquesta història no és creïble, però és bonica.

Probablement més certa sigui la narració que diu que Franz Gruber, quan ja era vell, sabent de l’èxit que el seu cant havia obtingut,  va escriure a Berlín dient que ell era l’autor de la música, però  ningú li va fer cas. Alguns crítics musicals deien que era de Haydn o del seu germà, d’altres que de Mozart, fins hi tot es va atribuir a Beethoven.

Finalment es va trobar un manuscrit, que havia estat de Joseph Mohr,   durant molts anys perdut, on Joseph Mohr havia escrit a la capçalera: Melodie Fr.Xav.Gruber

L’any 1854, trenta sis anys després de la seva estrena, el fill de Franz Gruber, va portar el manuscrit original, a un comitè d’experts de Berlín que el va acceptar com autèntic. 

Durant la seva vida, Gruber va fer alguns arranjaments de l’himne: per orquestra, per piano, per veus, etc. però sembla que el més semblant al que es va interpretar el Nadal de 1818, és el que va guardar Joseph Morh, un arranjament per guitarra, i dues veus.

L’església de Sant Nicolau, on es va cantar per primera vegada el "Santa Nit" es va enfonsar, al començ del segle passat, per causa que els fonaments de l’església s’havien debilitat a conseqüència de les inundacions del riu Salzach.

Oberndorf

Construïda de nou. En el lloc exacte on es trobava abans, s’aixeca una petita Capella commemorativa que es coneix com la Capella de la  Nit Silenciosa traducció més literal de les primeres línees de la cançó.

Capella de la Nit Silenciosa

Pocs kilòmetres més lluny hi ha la petita aldea d'Arnsdorf, on Franz Gruber va viure fent de mestre d’escola i organista de l’església durant vint-i-dos anys.

L’orgue d’Arnsdorf

La historiadora Otilia Aigner , explica que l’orgue barroc ha estat restaurat i encara funciona. L’escola també segueix al seu lloc, al costat de l’església, i la taula del mestre Franz Gruber encara és utilitzada pels mestres actuals.

En el segon pis de l’escola, allà on va viure Franz Gruber i on va composar aquesta melodia que tan famosa s’ha fet, trobem un petit museu que encara es pot visitar i on podem recordar la seva vida.

L’església és molt vella, però té un modern carrilló electrònic que fa sentir la melodia de Santa Nit.

Anys després, el 1833 la família Gruber es va traslladar a  Hallein, lloc on ara hi ha el "Museu Franz Gruber". Hi ha objectes i mobles de la seva casa, incloent-hi la seva guitarra.

Franz Gruber va morir a Hallein l’any 1863. La seva tomba està al cementiri de l'església, davant mateix de la casa,  i cada desembre s’adorna amb un Arbre de Nadal.

Tomba de Franz Gruber

Tomba de Joseph Morh

Joseph Morh, va morir sense saber res de la fama que havia adquirit la seva poesia, està enterrat a Wagrain, un petit poblet alpí. Va néixer a Salzburg en una família molt pobra, i va morir també en la més gran pobresa. Ell havia donat totes les seves pertinences i guanys per mitigar les desgràcies de la gent desvalguda i per promoure l’educació dels infants d’aquella regió.

Era un sacerdot catòlic que va viure, segons diu un informe que es va enviar al bisbe de la diòcesis:  com un amic fiable de tots els qui el coneixien. Entregat als pobres, un home humil, que va viure treballant pel Pare Celestial.

Moltes generacions de la família Mohr han viscut a la regió de Lungau. A l’església de Mariapfarr encara es recorda el pas d’aquell rector que ha fet famosa la contrada.