CANTA AL SENYOR, REI DE GLÒRIA

Nº 1 DE L’HIMNARI CANTS DE GLÒRIA

 

LLETRA

1. Canta al Senyor, Rei de Glòria, o ànima meva!
   És el més noble desig que en mon ésser s’eleva.
   Va, desplegueu, arpa i salteri, la veu!
   Sonin els himnes sens treva!
2.  Canta al Senyor, ell que tot ho regeix en l’altura
    i amb ales d’àguila et porta en volada segura,
    ell que et sosté, tal com et vingui més bé!
    Notes la seva gran cura?
3.  Canta al Senyor que et forma, ple de delicadesa,
    que et don salut i, amistós, condueix ta incertesa.
    Quants greus moments, del Déu benigne tu sents 
    l’ala damunt teu estesa!
4.  Canta al Senyor! Tot, en mi, a lloar-ho m’obliga!
    Amb la nissaga d’Abram canti tot sens fatiga!
    No oblidis pas que Ell és ta llum i ton braç.
    Ànima meva: així siga!
 
                                          Lletra original:  Joachim Neander (1650-1680)
                                          Lletra catalana:  M. E. Vidal (1923-1997)

 

HISTÒRIA

   

       JOACHIM NEANDER

 (1650-1680)  

 

L’autor de la lletra original d’aquest himne és Joachim Neander (1650-1680) alemany, nascut a Bremen. Nét de músic i fill d’un professor d’aquella ciutat. Va estudiar teologia a la Universitat de Bremen durant els anys 1666 al 1670.

Alguns dels seus avantpassats foren pastors luterans.

El seu avi va deixar el luteranisme per fer-se predicador reformat

El seu nom familiar era Neumann (home nou) però com que era un nom molt popular en aquell moment, va canviar-lo pel mateix nom però en grec.

Quan tenia vint anys i era estudiant, juntament amb alguns dels seus companys, va assistir a un culte de l’església amb ganes de crítica i de burla. Però la prèdica li va arribar al cor i desprès d’unes  converses amb el pastor es va convertir.

Al 1671 va anar a estudiar a la prestigiosa universitat de Heidelberg fins l’any 1673, que es traslladà a Frankfurt on va conèixer els estudiosos del pietisme Philip Jakob Spener (1635-1705) i Johann Jakob Schütz (1640-1690).

Possiblement qui més va influir en Neander va ser el predicador pietista Theodor Undereyck, de Bremen, que lluitava contra la secularització de la societat rica, predicant que la ensenyança bíblica havia de ser per tots els nens i joves sense distinció de classes socials.

El pietisme va tenir una gran influència i va ser motiu de inspiració per les lletres de molts himnes.

Durant els anys 1674 al 1679, Neander va ser Rector de la Lateinschule   de Düsseldorf, que pertanyia a l’Església Reformada Alemanya, però a causa de la seva amistat amb Philip Jakob Spener, es van produir alguns conflictes amb el consistori i va ser suspès del seu càrrec. 

Philip Jakob Spener

Spener era alsacià d’origen. Va néixer a Ribeauville i va ser pastor a Estrasburg (1663) i a Frankfurt-am-Main (1666), predicador oficial de la cort de Dresde i també pastor a Berlín, des de l’any 1691, que acceptà la invitació de l’Elector de Brandenburg (que més tard seria rei de Prussia), fins l’any 1705, l’any de la seva mort.

Però va ser a Frankfurt, que aleshores estava molt afectada per la passada guerra (la guerra dels trenta anys), on va iniciar entre els seus feligresos un moviment per promoure una vida cristiana més profunda i més compromesa, a través de l’estudi de la Bíblia.

El moviment pietista va prendre un gran impuls amb la seva obra Pia Desideria (Anhels piadosos) publicada en 1675. Les reunions en les cases per l’estudi de la Bíblia , que s’anomenaven ecclessiolae in ecclesia (esglesioles en l’església) van estendre el moviment pietista de forma extraordinària.

Neander, influït per les idees de Spener, va viure, durant un temps, en una cova de la vall del riu Düssel, molt a prop de Dússeldorf, que en aquell temps era un lloc apartat i un barranc fondo amb parets de pedra i boscos. Neander va escriure la lletra d’alguns dels seus setanta himnes entre aquelles coves i boscos. A una d’aquelles coves, la gent del lloc, anys després la va anomenar la Neanderhöhle i tota la contrada va rebre també el nom de la Vall de Neander en memòria d’ell. A mitjans del segle XIX la indústria del ciment va començar a treure pedra d’una cantera  i l’estiu de l’any 1856 es va trobar un crani fossilitzat al que se li va donar el nom de “l’home de Neandertal”.

L’any 1679, Neander va tornar a Bremen, la ciutat on s’havia convertit, per ser pastor ajudant de l’església que pastorejava el seu mestre Undereyck.

A l’any moria malalt de tuberculosi. El mateix any de la seva mort es van publicar els seus himnes.

El himnes de Neander van ser acceptats a moltes congregacions, i el 1716 ja havien estat editades sis edicions del seu himnari

La lletra original de Canta al Senyor, Rei de Glòria, oh ànima meva” (Lobe den Herren) està inspirada en els salms 103 i 150 i va ser escrita poc abans de morir, quan Neander tenia trenta anys. Va ser publicat l’any 1665 a l’himnari alemany Stralsund Gesanbuch amb la melodia que nosaltres coneixem i, possiblement, es tracta d’un cant popular universitari.

La traducció al català és de Mª Eugènia Vidal, i va ser publicada l’any 1948, amb el Nº 16 de l’Himnari Evangèlic Català, amb una harmonització de Pere Inglada Sanmarti.

 Mª Eugènia Vidal

  L’harmonització que tenim als nostres himnaris té algunes petites variacions, però la més popular i coneguda va ser feta el 1863 per Sir William Sterndale Bennett (1816-1875) reconegut compositor i director anglès.

Sir  William  Sterndale Bennett

Pere Puig i Ballonga

RELACIÓ D’HIMNES COMENTATS